Kojiki
(lzh) 古事記  (Kojiki) | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Hieda no Are Ō no Yasumaro |
| Llengua | japonès |
| Publicació | Japó |
| Creació | 712 |
| Gènere | llibre d'història |
| Representa l'entitat | cap valor, cap valor, cap valor i cap valor |
| Sèrie | |
| Part de | Kiki (en)  , mitologia japonesa i literatura japonesa |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | PL784.K6 |
 | |
El Kojiki (古事記, Kojiki, Registre dels fets antics) és la crònica més antiga del Japó que existeix; data de principis del segle viii durant el període Nara i va ser composta pel funcionari de la cort Ō no Yasumaro per petició imperial. Es tracta d'una compilació de mites sobre l'origen de les illes del Japó i els kami. Els mites que figuren en el Kojiki, juntament amb els del Nihon Shoki, han inspirat part de les pràctiques xintoistes.
Hom considera que la font d'informació oral del Kojiki va ser un cortesà (o cortesana) de la cort imperial anomenat Hieda no Are, que estava al servei personal de l'emperador Tenmu.[1] El monarca, amoïnat per la confusió existent entre les diverses genealogies de la família i la pèrdua de les llegendes antigues, hauria ordenat Hieda no Are recitar tot el que sabia al respecte dels «registres imperials» (genealogies imperials) i de les «paraules antigues» (llegendes i mites) per poder deixar-ho escrit per a la posteritat.[2]
L'emperador Tenmu va morir abans de veure l'obra acabada, però la successora, Genmei, d'acord amb el desig del difunt, va ordenar Ō no Yasumaro escoltar recitar les històries de Hieda i deixar-les totes per escrit, obra que va acabar el 712.[2]
La crònica consta de tres capítols,[2] és la més antiga que existeix al Japó, i destaca pel fet de contenir nombrosos poemes, un fet que denota que el seu format era originalment el d'una narració oral.[3]
Objectiu
[modifica]El Kojiki és una recopilació de diverses tradicions integrades en una única mitologia “oficial”, elaborada amb la intenció de legitimar el govern de la política imperial de Yamato i, alhora, d’incorporar sota la seva autoritat diferents grups d’interès oferint-los un lloc i una funció dins de la genealogia i la mitologia nacionals. A més de reforçar el projecte imperial, també s’han proposat altres factors per explicar-ne la compilació: un creixent interès pels orígens de la nació davant l’arribada massiva de cultura estrangera, així com la necessitat de disposar d’un relat genealògic autoritatiu que permetés valorar les reclamacions de les famílies nobles i reorganitzar-les en un nou sistema de rangs i títols.
La narració del Kojiki estableix el dret de la dinastia Yamato a governar mitjançant mites i llegendes que la presenten com a descendent directa de divinitats celestials del territori del Japó. Una part important del tram final de l’obra es dedica a descriure diverses genealogies que, més enllà d’atorgar a la família imperial una aparença d’antiguitat (no sempre congruent amb la realitat històrica), també vinculen les genealogies de nombrosos clans existents amb la seva. Sigui quin sigui el propòsit original del text, el Kojiki va consolidar, i possiblement fins i tot va formular, el marc conceptual des del qual es va interpretar la història del Japó en termes dels regnats dels emperadors.
Referències
[modifica]- ↑ Shirane, Haruo; Suzuki, Tom; Lure, David (eds.). The Cambridge History of Japanese Literature (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 27.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 15-16. ISBN 0-87011-253-8.
- ↑ Cranston, Edwin A. A Waka Anthology. Stanford: Stanford University Press, 1993, p. 3.
Enllaços externs
[modifica]- Iwato[Enllaç no actiu], Iwato (anglès) (japonès)
- Iwato, Iwato (anglès) (japonès)