Kopaonik

Plantilla:Infotaula geografia políticaKopaonik
Imatge

Localització
Map
 43° 16′ 09″ N, 20° 49′ 21″ E / 43.2692°N,20.8225°E / 43.2692; 20.8225
Geografia
Superfície2.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura63 (amplada) km
Altitud2.017 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Pančić (2.017 m) Modifica el valor a Wikidata

Kopaonik (en serbi: Kopaonik, ciríl·lic: Копаоник) és una de les principals cadenes muntanyenques de Sèrbia, situada a la part central del país. El seu punt més alt, el Pic Pančić, s'eleva a 2017 msnm.

Una part de la serralada, de 118,1 km², va ser declarada parc nacional el 1981. És, a més, el principal centre d'esports d'hivern de Sèrbia, disposant d'importants infraestructures hostaleres i per a la pràctica de l'esquí.

Història[modifica]

Kopaonik disposa d'un ric patrimoni històric. La zona va ser un important centre miner a l'època medieval, quan molts saxons es van emprar a la zona com a miners. En aquesta època va haver-hi un intens comerç amb Ragusa (Dubrovnik).

A més, existeixen als seus voltants antigues esglésies, monestirs medievals i fortaleses premedievals, com el castell medieval de Maglič i el monestir de Studenica.[1]

Turisme[modifica]

Els esports d'hivern i la indústria de l'esbarjo són factors clau per al turisme en Kopaonik. És principalment una destinació per als practicants d'esquí i surf de neu. Compta amb 24 remuntadores i gòndoles, i 70 km de pistes d'esquí per a totes les categories.

També es poden practicar altres activitats no hivernals, com el tennis, l'escalada, ràfting, parapent i senderisme.[2] Altres característiques que atreuen als turistes són les seves infraestructures hoteleres i d'entreteniment: cafès, clubs, bars, restaurants, botigues i casino.

Kopaonik està ben connectat amb les principals rutes de transport de Sèrbia. La part central de Kopaonik, on es troben el centre turístic i les pistes d'esquí. L'aeroport internacional més pròxim, l'Aeroport de Niš, és a 120 km.[2]

Parc nacional[modifica]

Kopaonik va ser declarat parc nacional el 1981.[3] Els boscos caducifolis i autòctons de coníferes constitueixen la major part de les zones boscoses del parc. A Kopaonik també es troba una gran varietat d'ocells, com la perdiu de roca, el xot, el capsot d'esquena roja i la cotoliu. L'erosió del sòl no representa cap amenaça ja que no es permet la tala d'arbres al parc.

Referències[modifica]

  1. Kopaonik.net. HISTORICAL HERITAGE.
  2. 2,0 2,1 Embajada de Serbia. Turismo.
  3. National Park Kopaonik. About National Park Kopaonik.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kopaonik