Kroupaïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralKroupaïta
Fórmula químicaKPb0.5[(UO2)8O4(OH)10]·10H2O
Localitat tipusmina Svornost, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 14,8201(8) Å; b = 14,0958(8) Å; c = 16,765(1) Å
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialpbca
Colortaronja-groc
Exfoliacióperfecta - {100}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc clar
Densitat5,058 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,691(2) nβ = 1,752(2) nγ = 1,768(2)
Birefringènciaδ = 0,077
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 53° (1), calculat: 52,7°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2017-031
Referències[1]

La kroupaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Gustav Kroupa (30 d’agost de 1857 a Mutějovice, Bohèmia - 31 de maig de 1935 a Viena, Àustria), enginyer de mines. Va aprovar i va enviar 10 tones de lixiviats després de processar mineral d’urani per a pigments d’urani a Marie-Curie Sklodowska i Pierre Curie, qui van ser els primers a descobrir-ne i aïllar-ne 3 grams de RaCl2. .

Característiques[modifica]

La kroupaïta és un òxid de fórmula química KPb0.5[(UO2)8O4(OH)10]·10H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2020. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional de Praga, amb el codi: p1p 16/ 2017,i al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 66572.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Svornost, situada a la localitat de Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Es tracta de l'únic indret a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Kroupaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2021].