Kuki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kukis
Thadou dress.jpg
Home i dona Kukis del subgroup Thadou
Població total Uns 5.000.000
Regions amb poblacions significatives
Índia, Birmània i Bangladesh
Llengua Llengües kuki-txin
Religió Cristianisme
Grups humans relacionats
Txins, Shans, Karens
Extensió aproximada de la zona habitada pels grups kukis.
Dona del subgroup Bom de la zona muntanyosa de Chittagong.

Els Kukis són un poble que viu al nord-est de l'Índia, principalment a Mizoram i Manipur, amb uns pocs a Nagaland, Meghalaya, Tripura i Assam, així com a Birmània i als Chittagong Hill Tracts de Bangladesh. Es coneixen amb el nom de Mizo a l'Índia i de Txin (Chin) a Birmània.[1] Parlen llengües del grup tibetobirmà i tenen trets mongòlics i en general són baixa estatura, cabell negre, ulls foscos marrons i pell fosca. A l'Índia uns cinquanta subgrups de kukis són reconeguts com a "Scheduled tribe".[2] A Myanmar viuen a l'estat Chin. Són uns cinc milions.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Els Kuki de Manipur viuen en territoris de població naga en almenys un 50%, que els nagas sota la direcció del Consell Nacional Socialista de Nagaland i el Consell Nacional Socialista de Nagalim pretenen incloure en el seu futur estat (el Gran Nagaland). Es tracta dels districtes de Ukhrul, Tamenglong, Senapati i Chandel. Com a reacció a les aspiracions naga va sorgir la Kuki National Organization (KNO) que va defensar que els kuki vivien a la zona des de temps immemorial i que fins i tot el regne de Manipur, segons les cròniques locals (poc històriques) havia tingut dos reis kukis (Chothe Thangvai Pakhanagba, que va regnar abans de Crist, i Taotinmang que va regnar ja en aquesta era). Des dels anys noranta els enfrontaments militars entre els kukis i els naga van ser freqüents. Es kukis presenten al seu favor que es van oposar al colonialistes britànics contra els que es van revoltar del 1917 al 1919, mentre que els naga els hi van ser favorables. Es diu que l'Índia els dóna suport encobert perquè combaten als naga.

Subgrups[modifica | modifica el codi]

Els principals subgrups kukis són:

Anal, Bom (Bawm), Biate, Gangte, Halam, Haokip, Hmar, Kharam, Koireng, Kom, Lai, Mara, Mate, Purum, Saihriem, Simte, Thadou, Vaiphei i els Zou.

Hi han també nombroses divisions en clans.

Història[modifica | modifica el codi]

Els historiadors kukis diuen que els kukis van emigrar a Manipur en temps molt reculats, abans de l'era cristiana, i anteriors als dravídics i als aris. Els tiladae de Claudi Ptolemeu han estat identificat per alguns amb els kukis. Els annals de Tripura parlen de Xiva enamorat d'una dona kuki. El nom kuki voldria dir "Poble de la Muntanya". El país de les tribus kuki pertanyia nominalment a Manipur i amb aquest va caure sota influència britànica; per causes diverses els kukis es van revoltar el desembre de 1917 i van lluitar contra els britànics fins al maig de 1919 que finalment van posar fi a la seva independència de fet. Els territoris tribals on no arribava l'autoritat de Manipur fou assignat a Birmània. A la II Guerra Mundial els kukis van lluitar al costat dels japonesos però la derrota d'aquestos els va perjudicar. Als anys noranta van iniciar la lluita contra els naga, que aleshores reclamaven l'expulsió dels kukis del seu territori i havien portat a terme alguna massacre, destacant la de Zoupi el 13 de setembre de 1993 (anomenat el Dia Negre pels kukis) on van morir segons els kukis 90 membres de l'ètnia a mans dels naga. Com a reacció van sorgir grups (el primer l'Organització Nacional Kuki) per lluitar contra els naga i amb diverses tendències per el futir dels kukis.

Organitzacions més actives dels kukis[modifica | modifica el codi]

Les principals tendències són:

  • La que lluita per la creació de l'estat independent de Zale'n-gam, l'estat kuki format pels territoris kukis a Birmània, Manipur, Nagaland, Mizoram i Assam (Karbi Anglong). La principal és l'Organització Nacional Kuki i la seva branca armada l'Exercit Nacional Kuki; també l'Exèrcit d'Alliberament Kuki, si bé focalitzat més sobre la independència dels kukis de l'Índia.
  • La que lluita per un Kukiland independent de l'Índia amb els territoris kukis sobretot a Manipur i Nagaland, la principal el Front Revolucionari Kuki i el braç armat Exèrcit Revolucionari Kuki, i Front d'Alliberament Unit Kuki.
  • La que lluita per un estat separat kuki dins l'Índia amb els territoris kukis sobretot a Manipur i Nagaland (i autonomia a Karbi Anglong), principalment el Front Nacional Kuki.
  • La que lluita contra els naga, la major part però especialment Voluntaris Nacionals Kuki i Força de Seguretat Kuki.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kuki Modifica l'enllaç a Wikidata