Mizo

Mizo

mizo i Mizo ṭawng
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	500.000  (1997 )
Autòcton de	Rangamati District (en) , divisió de Chittagong, Assam, Manipur, Mizoram, Nagaland, Tripura i Xin
Estat	Bangladesh, Índia i Myanmar
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	lus
ISO 639-3	lus
Glottolog	lush1249
Ethnologue	lus
UNESCO	1230
IETF	lus

El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.

La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo. Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).

Escriptura

L'alfabet mizo està basat en l'alfabet llatí i consta de 25 lletres:

Lletra	a	aw	b	ch	d	e	f	g	ng	h	i	j	k
Nom	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)

Lletra	l	m	n	o	p	r	s	t	ṭ	u	v	z
Nom	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)	escolteu (?·pàg.)

En la seva forma actual, l'alfabet fou ideat pels primers missioners cristians de Mizoram, Rev. J.H.Lorrain i Rev. F.W.Savidge basant-se en el sistema de Hunter de transliteració.

Posteriorment fou afegit un circumflex ^ a les vocals per tal d'indicar les vocals llargues, és a dir, â, ê, î, ô, û, cosa que no fou suficient per expressar completament el to mizo. Algunes publicacions, com el diari Vanglaini o la revista Kristian Ṭhalai, van començar a utilitzar á, à, ä, é, è, ë, í, ì, ï, ó, ò, ö, ú, ù, ü per indicar les entonacions llargues. Tanmateix, aquests signes no aconsegueixen diferenciar les entonacions dels tons curts.

Classificació interna

Dins de les llengües tibetobirmanes, el mizo forma part del subgrup central de les llengües kuki-chin.

Fonologia

Les següents taules mostren l'inventari dels fonemes consonàntics i vocàlics del dialecte del Nord del mizo.

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i [i]		u [u]
Mitjana	e [e]		o [o]
Oberta		a [a]

		Labiales	Dentals	Alveolars		Dorsals	Glottales
				Centrals	Laterals	Velars
Oclusives	Sordes	p [p]	[t]			[k]	[ʔ]
	aspirades	ph [pʰ]	th [tʰ]			kh [kʰ]
	Sonores	b [b]	d [d]
Africades	Sordes			ts [t͡s]
	aspirades			tsh [t͡sʰ]
	Laterals			tl [t͡l]
	Lat. aspirades			tlh [t͡lʰ]
	Bategant			tr [t͡r]
	Bat. aspirades			trh [t͡rʰ]
Fricatives	sordes	f [f]	s [s]				h [h]
	sonores	v [v]	z [z]		l [l]
Nasals	Simples	m [m]	n [n]			ŋ [ŋ]
	aspirada	hm [ʰm]	hn [ʰn]			hŋ [ʰŋ]
líquida	Simples			r [r]	l [l]
	aspirada			hr [ʰr]	lh [ʰl]
	Glotals			rʔ [rʔ]	lʔ [lʔ]

Tons

El mizo és una llengua tonal que posseeix quatre tons: alt, baix, descendent i ascendent. Dos tons suplementaris es redueixen i tenen les qualitats altes i baixes.

Exemples

Mi zawng zawng hi zalèna piang kan ni a, zahawmna leh dikna chanvoah intluk tlâng vek kan ni. Chhia leh ṭha hriatna fîm neia siam kan nih avangin kan mihring puite chungah inunauna thinlung kan pu tlat tur a ni.

(català) Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans).

Algunes paraules i frases en mizo

Mizo	Català	Mizo	Català
Ka läwm e	Gràcies	Ru	Furtar
I dam mâw/I dam em?	Com estàs?
Tui	Aigua	Thar	Nou
Châw	Menjar	Lian	Gran
Sanghâ	Peix	Pê	Donar
Rûl	Serp	Sakei	Tigre
Khúa	Poble/Ciutat	Lal	Cap/Senyor/Rei
Ní	Dia/El Sol	Sikeisen	Mart
Thlà	Lluna/mes	Chawngmawii	Venus
Kum	Any/edat	Hrangchhuana	Júpiter
Ṭhà mâw? (informal)	Com estàs?/Què tal?	Tukṭhuan	Esmorzar
Vàn	Cel	Chhum	Núvol
Boruak	Aire	Khu	Fum
Thlawh(theih)na	Avió	Arsi	Estrella
Ṭumhmun	Aeroport	Mei	Foc
Zin	Viatjar	Ui	Gos
Lei	Terra	Hmul	Ploma
Khawvel	Món
Thlà	La Lluna
Lû	Cap (part del cos)
Mit	Ull
Kâ	Boca
Khabè	Barbeta
Beng	Orella
Hnar	Nas
Mi	Gent/Persones
Sâ	Carn
Engtin?/Engtiangin?	Com?
Mangṭha	Bona nit
Dár engzât nge?	Quina hora és?
Thingpui	Te
Khaw'nge i kal dáwn?	On vas?
Dam takin [(u) le]	Adéu/Aneu en pau
Engtikah?	Quan?
Khawiah?	On?
Eng(nge)?	Què?
Amaherawhchu	Tot i això

Nombres cardinals

(Pa)khat	U
(Pa)hnih	Dos
(Pa)thum	Tres
(Pa)li	Quatre
(Pa)ngá	Cinc
(Pa)ruk	Sis
(Pa)sarih	Set
(Pa)riat	Vuit
(Pa)kua	Nou
Sàwm	Deu
Sàwmpakhat	Onze
Sàwmpakua	Dinou
Sawmhnih	Vint
Sawmthum	Trenta
Sawmküa	Noranta
Zà	Cent
Zangá	Cinc-cents
Säng(khat)	Mil
Sïng(khat)	Deu mil
Nûai(khat)	Cent mil
Maktadûai	Un milió
Vaibelchhia	Deu milions
Vaibelchhetak	Cent milions
Tlûklehdingäwn	Mil milions

Bibliografia

• (anglès) Alfons Weidert, 1975, Component Analysis of Lushai Phonology, Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, Series IV - Current Issues in Linguistic Theory, volume 2, Amsterdam: John Benjamins B.V..

Enllaços externs

• Informació sobre Mizo a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “lus” (anglès)