L'Olimpiade (Vivaldi)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Olimpiade
Títol original L'Olimpiade
Compositor Antonio Vivaldi
Llibretista Pietro Metastasio
Llengua original Italià
Actes tres
Catalogació RV 725
Estrena absoluta
Data estrena 17 de febrer de 1734
Escenari Teatro Sant'Angelo de Venècia
Personatges i creadors

L'Olimpiade és una òpera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 725) sobre un llibret de Pietro Metastasio, el mateix que va ser escrit originalment per a l'òpera del mateix nom (1733) d'Antonio Caldara. Fou estrenada al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 17 de febrer de 1734.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Entre 1733 i 1734, Vivaldi va passar una part important del seu temps a Venècia. Allà va escriure tres òperes per al Teatro Sant'Angelo: Montezuma, L'Olimpiade i Dorila in Tempe.[1]

Més de 50 compositors varen musicar el llibret de Pietro Metastasio L'Olimpiade entre 1733 i 1815, començant per Caldara i que inclouen noms com Pergolesi, Galuppi, Cimarosa, Cherubini i Paisiello. En comparació amb aquestes figures, alguns dels més il·lustres en l'òpera del segle XVIII, Vivaldi va ser una mica d'un estrany, però, la seva L'Olimpiade va ser la segona en aparèixer, estrenant-se menys d'un any després que la de Caldara pugés a l'escenari a Viena.[2]

L'Olimpiade va ser un dels millors textos de Metastasio.[3] El resum del llibret de Metastasio pot semblar confús, però la construcció dramàtica de l'obra és de fet molt clara i eficaç. Cada acte conté boniques àries, sent el segon acte el més intens dramàticament. Aquesta obra mostra com la forta personalitat musical de Vivaldi no acceptava de bon grat la dominació de l'estil napolità en les arts.

L'argument ve de la història del procés dels pretendents, que es troba en el sisè llibre de la Historiae d'Heròdot. Els embolics d'amor en la història van ser encertadament adaptats als gustos de les audiències del segle XVIII. La trama és alhora heroica i pastoral, i ofereix una bona quantitat d'espectacle entretingut distribuït per tota l'òpera.[3]

Com el mateix compositor havia explicat, Vivaldi va escriure noranta-quatre òperes. Pot semblar una mica exagerat, però tenia una actitud gairebé rossiniana amb el reciclatge de la seva música. Una part considerable d'aquesta òpera prové d'altres peces.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Susan Adams. Vivaldi: Red Priest of Venice. Lion Books, 2010, p. 75–. ISBN 978-0-7459-5353-3. 
  2. Kemp, Lindsay. «Ressenya del disc». Gramophone.
  3. 3,0 3,1 Laurance, Rita. «Ressenya del disc». allmusic.com.
  4. McGregor, Andrew. «Vivaldi L'Olimpiade Review». BBC.