Griselda (Vivaldi)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióGriselda

Portada del llibret original
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi
LlibretistaApostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni
Llengua del terme, de l'obra o del nomItalià
Basat enDecameró de Giovanni Boccaccio (Giovanni Boccaccio Modifica el valor a Wikidata)
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
GènereDramma per musica
Partstres
CatalogacióRV RV 718 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Estrena
Estrena18 de maig de 1735
EscenariTeatro San Samuele de Venècia,
Musicbrainz: 7ba1a11d-58f7-490a-a73d-d55d254ab2c2 IMSLP: Griselda,_RV_718_(Vivaldi,_Antonio) Allmusic: mc0002378667 Modifica el valor a Wikidata

Griselda és una òpera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 718), segons un llibret d'Apostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni. Va ser estrenada el 18 de maig de 1735 al Teatro San Samuele de Venècia.

Seguint el costum de l'època, un mateix llibret era musicat per diferents compositors tot retocant-lo i adaptant-lo als seus capricis i conveniències i les dels principals cantants. El jove Carlo Goldoni va ser l'escriptor elegit per dur a terme la tasca.

El llibret sobre el qual es basa aquesta òpera va ser musicat per primer cop per Antonio Pollarolo el 1701; i posteriorment per Antonio Maria Bononcini (1718), Alessandro Scarlatti (1721), Giovanni Battista Bononcini (1722) i Tomaso Albinoni (1728).

El 1735 Vivaldi, amb 47 anys i més de vint òperes compostes, estava en plena maduresa, però no havia aconseguit estrenar en cap dels grans escenaris de la seva ciutat natal: les seves òperes venecianes havien cobrat vida sempre en un teatre secundari. I va ser llavors quan Michiele Grimani, membre de la noble família propietària dels teatres de San Giovanni Grisostomo i San Samuele, li va oferir representar en aquest últim.

L'argument, basat en el Decameró de Giovanni Boccaccio, parla d'un rei de Tesàlia, Gualtiero, que s'ha casat amb una humil pastora, Griselda, topant-se amb la incomprensió i intransigència del seu mateix poble, que rebutja el desigual casori. L'argument és el típic d'una opera seria, amb embolics diversos que permeten desenvolupar i explotar una gamma variada de situacions i sentiments. I Vivaldi es va comprometre a fons, jugant amb l'orquestra, teixint un tapís instrumental complex i refinat i elaborant algunes de les àries més endiablades, belles i expressives del seu enorme repertori.