L'amor d'Erika Ewald

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreL'amor d'Erika Wald
Die Liebe der Erika Ewald
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Autor Stefan Zweig
Llengua alemany
Publicació Alemanya, 1904
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Més informació
ISBN 978-84-96136-78-6
OCLC 433322692
Modifica les dades a Wikidata

L'amor d'Erika Wald és una novel·la de l'etapa primerenca de Stefan Zweig. Publicada en 1904 en alemany,[1] ha estat traduïda a diverses llengües.

Argument[modifica]

Erika Wald és una professora de piano que viu atrapada en una existència solitària i monòtona fins que coneix un violinista amb qui comença una relació amorosa. Aquesta relació al principi és solament platònica, ja que es reuneixen i parlen de música i gaudeixen de la mútua companyia, fins que ella es va enamorant i creix el seu desig físic. El violonista intenta consolidar la relació però Erika s'allunya espantada. Quan finalment ella accepta fer un pas més, ell la menysprea i inicia una relació amb una cantant d'òpera, a qui converteix en la seva amant pública. Erika planeja venjança entregant-se a un altre home però no pot vèncer els seus propis sentiments i la por al pecat.

Anàlisi[modifica]

El tema principal del llibre és la possibilitat d'un amor per a tota la vida i si aquest és real o només un producte de la pròpia voluntat. Per això el pes de la trama no recau tant en els encontres de la parella sinó en l'anàlisi dels sentiments d'ella. Erika s'assimila a altres figures femenines tràgiques deZweig, com l'Edith de la posterior La impaciència del cor, on igual que en la present novel·la una dona treu tota la força de la seva passió i és capaç de causar la destrucció dels qui l'envolten o d'ella mateixa per no renunciar als seus afanys. L'amor ha de mantenir l'equilibri entre l'atracció física (que primerament ella tem i després acaba buscant per ser rebutjada pel músic) i l'amistat o comunió d'interessos. La repressió sexual femenina dificulta encara més la relació, que malgrat la correspondència inicial acaba malament per no coincidir en el temps les necessitats dels dos joves. El tòpic del tempus fugit tenyeix de malenconia la novel·la, que està narrada amb una veu distant i de vegades irònica.

Referències[modifica]

  1. Die Liebe der Erika Ewald. Novellen. Mit Buchschmuck v. Hugo Steiner-Prag, Fleischel & Co., Berlin 1904