La Bombonera (la Garriga)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Joaquim Raspall | |||
| Construcció | 1910 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Altitud | 250 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Garriga (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Passeig, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 31 octubre 1997 | |||
| Codi BCIN | 1963-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0009962 | |||
| Id. IPAC | 17674 | |||
La Bombonera és el nom popular amb que es coneix la casa construïda en 1910 a la Garriga, per encàrrec de Cecília Reig i Argelagós a l'arquitecte modernista Joaquim Raspall.
Ubicada al número 3 del Passeig, dins la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey, la Torre Iris i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'interès nacional en 1997. És la més petita de les quatre cases i, igual que la Torre Iris, es va construir per a llogar als estiuejants.
Es tracta d'una casa de nova planta composta de soterrani, planta baixa, que al 1912 s'amplià amb un pis i amb una torre mirador. Les cobertes són de dues vessants amb teula àrab i carenat amb rajoles vidriades verdes. A la façana posterior apareix una galeria de planta poligonal amb vitralls emplomats que dóna a un jardí de petites dimensions.
Raspall va assignar a cada casa de l'illa un color distintiu: rosa per la Casa Barbey; groc per la torre Iris; verd per la Bombonera i blau per la casa Antoni Barraquer. A l'exterior, el sòcol de l'edificació és de pedra, com a la majoria de l'obra Raspall i està estucada en color verd amb esgrafiats de motius geometricoflorals, emmarcant les finestres, simulant una imposta i decorant la torre mirador. Al peu de l'escala exterior hi ha un fanal de ferro forjat i vidres de colors.
Les portes i finestres són -de forma excepcional en Raspall- de mig punt i, aquestes darreres, es tanquen amb unes persianes de fusta de llibret mòbil amb treballs decoratius artesanals.
Com a altres cases de Raspall, la tanca del jardí forma part del lluïment dels artesans. Està formada per un mur baix de paredat capserrat on apareixen, per únic cop a l'obra de l'arquitecte,[1] unes peces ceràmiques verdes entre les juntes (a forma d'encintat) i rematat en peces ceràmiques verdes i blanques. La reixa de la tanca és de forja treballada amb cop de fuet.
La reixa de la terrassa de primer pis té ja un aire clarament noucentista, amb un disseny mes senzill i rectilini.
Modificacions
- L'ampliació de 1912 feta pel mateix Joaquim Raspall en què s'afegí un pis amb balcó-terrassa i la torre mirador.
- Una restauració de rajoles, vitralls i paviments interiors feta entre 1988 i 1990.
-
Porta d'accés i fanal. -
Finestra planta baixa -
Detall reixa tanca exterior
Referències
- ↑ Lluís Cuspinera. La Garriga, crònica d'una destrucció. ISBN 84-7705-086-4
- Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajuntament de la Garriga.