Gola del Ter

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Gola)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Gola del Ter és la desembocadura actual del riu Ter al municipi de Torroella de Montgrí. Al nord hi deixa la platja de la Platera, continuació de la Platja de l'Estartit i al sud la de la Fonollera. Els deltes del Ter i el del Daró, tot i que en menor mesura, són els responsables de la continuïtat de platges arenoses que van des de l'Estartit fins a arribar al terme de Begur. L'aport de sediments i els temporals de llevant feien acumular-los a la platja o els vents de tramuntana formaven dunes mòbils, fixades el segle XIX. Des de la construcció dels pantans Sau i Susqueda a mitjans del segle XX han reduït l'aportació de sediments.[1]

Antigament el riu desembocava en tres punts de la costa. A més del de la Gola, n'hi havia un entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries i l'altre a prop de l'Estartit, en el que es denomina avui Ter Vell, entre aquest i l'actual desembocadura hi ha una sèrie de llacunes litorals. El curs més al nord fou tallat vers el 1302, prop de Canet de la Tallada, per unes obres fetes pel comte d'Empúries Ponç Hug IV, essent fruit de plet amb el rei Jaume el Just, senyor de Torroella. Això no obstant, unes riuades el 1311 trencaren les motes i el riu recobrà el braç en direcció nord-est. Tot i això el rei d'acord amb les viles afectades veient el benefici de les avingudes del Ter per a l'agricultura. El Ter restà diversos segles amb dues desembocadures, el Ter Vell i la Gola deixant una illa deltaica entremig. Per tal d'aprofitar aquesta illa per a l'agricultura fou tallat el braç nord el segle XVIII.[2]

Pel que fa a la flora i fauna del voltant es tracta d'ecosistemes de bosc de ribera i comunitats halòfiles (salicornars, tamarigars, i jonqueres). Els darrers anys la introducció de plantes d'espècies al·lòctones (invasores), com Cortaderia selloana o Carpobrotus edulis, ha estat objecte d'estudis per tal de limitar-ne la proliferació en aquest espai natural.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Flora i fauna de la plana del Baix Ter i del Daró» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). , Núm. 6: Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter, 1986, p. 41-51 [Consulta: 28 novembre 2010].
  2. Frigola i Arpa, Jordi «Reconegut històric pels estanys i aiguamolls» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Revista de Girona, Núm.: 115, 1986, pàgs. 168-170 [Consulta: 28 novembre 2010].
  3. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío. «ELIMINACIÓ D'ESPÈCIES VEGETALS INVASORES AL BAIX TER: Cortaderia selloana» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF), Febrer 2007. [Consulta: 28 novembre 2010]. «Els autors són membres de la Universitat de Girona»

Coord.: 42° 1′ 23.82″ N, 3° 11′ 38.15″ E / 42.0232833°N,3.1939306°E / 42.0232833; 3.1939306