La glòria del doctor Larén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLa glòria del doctor Larén
Tipusnovel·la Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPere Calders i Rossinyol Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1936 Modifica el valor a Wikidata
Pere Calders

La glòria del doctor Larén és una novel·la de Pere Calders i Rossinyol, publicada el 1936.[1] Constitueix la primera incursió de l'autor en el gènere novel·lístic, quan encara no era conegut com a contista. Se situa en la línia de les innovacions narratives d'autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l'experimentació i la paròdia a partir del model de la novel·la psicològica. Les circumstàncies de la data de publicació del text (desembre del 1936) no afavoriren gens la difusió d'una obra d'aquestes característiques. Calders, a més, no volgué reeditar-la fins al 1994, amb lleugeres esmenes estilístiques.[2]

Argument de l'obra[modifica]

El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d'algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible. Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca». De cop i volta, arriben dos estudiants gallecs que van a peu a Barcelona per fer degustar un vi al president de la Generalitat. El doctor n'ha d'atendre un i a partir d'aquí les coses es compliquen, amb gelosies, infidelitats i fins i tot una curiosa proposta de duel. Glòria marxa amb un dels dos viatgers. Al final, el càstig és per als «dolents» (Glòria i el seu company pateixen de sarna) i el premi per als «bons» (al doctor Larén li toca la loteria).[2]

El problema és que qui narra aquest final és el mateix doctor, la qual cosa en condiciona força el punt de vista. I és que allò que interessa no és tant la història (l'acció) com la manera de narrar-la. Perquè, en el fons, no hi ha acció: només narració (literatura, en definitiva). Així, l'obra mostra moltes de les constants de la narrativa caldersiana i, especialment, alguns dels trets bàsics que després desenvolupà en novel·les com Ronda naval sota la boira (1966): l'experimentació amb el punt de vista o el joc a partir de la pròpia estructura del relat. En aquest sentit, són ben significatius tant el doble sentit del títol com el pròleg inicial: una declaració de principis, tan autèntica (i tan literària) com la que fan els diferents narradors que van prenent el relleu al llarg de la història. Tal com passa en l'obra de Trabal, la novel·la es va construint ella mateixa com un joc de ficció i d'artifici.[2]

Referències[modifica]

  1. Gregori Soldevila, Carme «Els fonaments de la ironia caldersiana: «La Glòria del doctor Larén»». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 0, 60, 25-05-2016. DOI: 10.7203/caplletra.60.7939. ISSN: 2386-7159.
  2. 2,0 2,1 2,2 «La Glòria del doctor Larén». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 15 abril 2020].