La línea invisible

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióLa línea invisible
Gèneredrama polític i drama històric Modifica el valor a Wikidata
TemaEuskadi Ta Askatasuna Modifica el valor a Wikidata
DirectorMariano Barroso Ayats Modifica el valor a Wikidata
Actors
Companyia productoraMovistar Plus+ Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà i basc Modifica el valor a Wikidata
Canal originalMovistar Plus+ Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols45 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi8 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis6 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficiallalineainvisible.movistarplus.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt8917542 Filmaffinity: 759356 TMDB.org: 95925 Modifica el valor a Wikidata

La línea invisible ("La línia invisible") és una sèrie de televisió de sis capítols, estrenada el 8 d'abril de 2020.[1] Fou creada per Abel Garcia Roure, escrita per Michel Gaztambide i Alejandro Hernández, i dirigida per Mariano Barroso per a la plataforma de televisió Movistar+.[2] La sèrie és protagonitzada per Àlex Monner, Antonio de la Torre i Anna Castillo, entre altres.[3] La sèrie relata fets històrics, tot i que parcialment dramatitzats, i està parlada en castellà i en part en basc subtitulat.

Argument[modifica]

A partir del 1958, un grup de joves militants del Partit Nacionalista Basc van decidir passar a l'acció contra la dictadura franquista, creant l'organització terrorista ETA. El 1967 Txabi Etxebarrieta és proclamat nou líder d'ETA i es decideix creuar la "línia invisible", preparar el primer atemptat mortal. En un control policial el 7 de juny de 1968, ben bé per atzar, Txabi assessina el guàrdia civil José Antonio Pardines. En poques hores, agents de la Guàrdia Civil maten a Etxebarrieta en un altre control. Posteriorment, ETA continua amb el pla inicial i el 2 d'agost mata al torturador Melitón Manzanas, que era cap de la policia i de la Brigada Político-Social de Guipúscoa. Aquest fet provoca la declaració de l'estat de setge i també els primers abandonaments de militants que decideixen apartar-se de la lluita armada.[2][4]

Repartiment[modifica]

Amb la col·laboració especial de

Referències[modifica]

  1. Arias, María José. «Mariano Barroso: "Los personajes de 'La línea invisible' se sienten legitimados para decidir a quién pueden matar y a quién no"» (en castellà), 08-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Serie ETA: Movistar estrena ‘La línea invisible’ para narrar el origen de la banda» (en castellà), 07-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  3. «Reparto de 'La línea invisible'» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
  4. Urkizu, Urtzi. «ETAren lehen urteak, fikzioan» (en basc). [Consulta: 9 abril 2020].