La ruïna
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Elena Trapé  |
| Protagonistes | Flyhard Theatre Company
|
| Guió | Jordi Casanovas i Güell |
| Música | Maikmaier |
| Dissenyador de so | Jordi Rossinyol |
| Fotografia | Àlex Sans |
| Muntatge | Liana Artigal |
| Vestuari | Natalia Ferreiro |
| Maquillatge | Laura Zamacois |
| Productora | Escándalo Films S.L. Televisió de Catalunya |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 17 febrer 2009 |
| Durada | 65 min |
| Idioma original | català |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
    | |
La ruïna és un telefilm de comèdia dirigit per Elena Trapé en la que ha estat la seva òpera prima, basada en l'obra de teatre de Jordi Casanovas i Güell i rodada a un pis de Barcelona, sobre la precarietat de la vida quotidiana dels joves i la fragilitat del sistema econòmic en què vivim. Ha estat produït per Escándalo Films i Televisió de Catalunya. Ha estat rodat en català i fou emès per TV3 el 17 de febrer de 2009.[1][2][3]
Sinopsi[modifica]
Set personatges són testimonis en el menjador d'un pis vell com un crack econòmic qüestiona l'escala de valors que regeix el món. Sílvia i Toni són una parella, ella és artista conceptual força optimista però no pot acabar el seu darrer projecte i ell té una feina mal pagada amb la que gairebé no arriba a final de mes. Abel malda perquè ha invertit els estalvis en una empresa constructora i Laura es dedica a beure per tal de contradir incansablement al seu marit. Un veí amb problemes de connexió a internet els informa sobre la generalitat de la crisi a escala mundial i es desferma l'alarma.[4]
Repartiment[modifica]
Els protagonistes són actors membres de la Flyhard Theatre Company de Vilafranca del Penedès, que ha representat sobre l'escenari l'obra de Jordi Casanovas
- Roser Blanch ... Sílvia
- Borja Espinosa ... Toni
- Clara Cols ... Laura
- Sergio Matamala ... Abel
- Pablo Lammers ... Ricky
- Alícia Puertas ... Carla Fortuny
- Mireia Fernández ... Mari
- Marc Roig ... Home carrer
Nominacions[modifica]
Fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió.[5]