La stella che non c’è
La stella che non c'è  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Gianni Amelio |
| Protagonistes | |
| Guió | Umberto Contarello i Gianni Amelio |
| Música | Franco Piersanti |
| Fotografia | Luca Bigazzi |
| Muntatge | Simona Paggi |
| Distribuïdor | 01 Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
        | |
La stella che non c’è és una pel·lícula de l'any 2006 dirigida per Gianni Amelio i protagonitzada per Sergio Castellitto i Ling Tai. El guió està escrit pel mateix Gianni Amelio al costat d'Umberto Contarello i es basa en una novel·la d'Ermanno Rea, La dimissione.
Es va estrenar el 5 de setembre de 2006 al Festival Internacional de Cinema de Venècia.[1]
Sinopsi[modifica]
Vincenzo és un enginyer de manteniment italià en uns alts forns la fosa dels quals ha estat comprada per una empresa xinesa. Està molt preocupat per la venda d'una màquina defectuosa l'ús de la qual suposa un perill per als treballadors. Quan descobreix la manera de reparar-la, Vincenzo viatja fins a la Xina, on el seu camí es creua amb el de la intèrpret d'italià Liu Hua. Junts emprendran la cerca de la fàbrica on es troba la màquina.[2]
Producció[modifica]
La stella che non c’è és una coproducció internacional entre Itàlia, França, Suïssa i Singapur. Es va rodar entre maig i juny de 2005 a Shanghai, Wuhan, Chongqing, Yinchuan, Baotou, Mongòlia Interior i Gènova.[3]
Repartiment[modifica]
- Sergio Castellitto: Vincenzo Buonavolontà.
- Ling Tai: Liu Hua.
- Angelo Costabile: operari.
- Hiu Sun Ha: Chong.
- Biao Wang: comissari de policia.
- Catherine Sng: secretària.
- Tang Xianbi: àvia.
Estrena[modifica]
Itàlia: 5 de setembre de 2006 al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
Espanya: 4 de novembre de 2006 al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, 11 de gener de 2008 a sales de cinema.
Nominacions i premis[modifica]
| Any | Premi | Categoria | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Festival de Cinema de Venècia | Lleó d'Or | Nominada |
| Premi Pasinetti al millor actor (Sergio Castellitto) | Guanyador | ||
| Premi de la Fundació Mimmo Rotella | Guanyadora | ||
| 2007 | Nastro d'argento | Millor fotografia (Lucca Bigazzi) | Nominada[4] |
| Millor producció (Marco Chimenz, Giovanni Stabilini, Riccardo Tozzi) | Nominada | ||
| 2008 | Premis Turia | Millor Pel·lícula Estrangera | Guanyadora[5] |
Referències[modifica]
- ↑ «63rd Venice Film Festival – In Competition». labiennale.org. Arxivat de l'original el 29 setembre 2006.
- ↑ La estrella ausente a Fotogramas
- ↑ «Zinema». Arxivat de l'original el 12 de setembre de 2011. [Consulta: 1r desembre 2010].
- ↑ Nastri d'Argento 2007
- ↑ La Turia premia a 'Mataharis' como mejor película española y reconoce al 'Follonero', El Mundo, 26 de juny de 2008
Pel·lícules de Gianni Amelio | ||
|---|---|---|
| Cinema | Tocat el cor (1983) · I ragazzi di via Panisperna (1988) • Porte aperte (1990) • Nens robats (1992) • Lamerica (1994) • Così ridevano (1998) • La terra è fatta così (2000; documental) • Le chiavi di casa (2004) • La stella che non c’è (2006) • lIl primo uomo (2011) • L'intrepido (2013) • Felice chi è diverso (2014; documental) • Registro di classe (2015; documental) • La tenerezza (2017) · Hammamet (2020) • Il signore delle formiche (2022) |  |
| Televisió | Il campione (1967; curtmetratge) • La fine del gioco (1970) • La città del sole (1974) • Bertolucci secondo il cinema (1976; documental) • Effetti speciali (1978) • La morte al lavoro (1978) • Il piccolo Archimede (1979) • I velieri (1983) • Camera oscura (1985; curtmetratge) | |
