Lagoa Santa (Minas Gerais)
 |
Per a altres significats, vegeu «Lagoa Santa (Goiás)». |
| |||||
| Tipus | municipi del Brasil  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Unitat Federativa | Minas Gerais | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 75.145 (2022) (323,91 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 231,994 km² | ||||
| Altitud | 759 m-795 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1938 | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33400-000 a 33499-999 | ||||
| Prefix telefònic | 31 | ||||
| Codi de municipi del Brasil | 3137601 | ||||
| Lloc web | lagoasanta.mg.gov.br | ||||
Lagoa Santa és un municipi brasiler de l'estat de Minas Gerais, localitzat a la Regió Metropolitana de Belo Horizonte. Es troba a 800 m d'alt, té una superfície de 231,9 km² i 52.526 habitants (Cens IBGE 2010).
Arqueologia
[modifica]
L'entorn de Lagoa Santa és un jaciment arqueològic on hi van treballar Peter Wilhelm Lund (1843), F. Lacerda i R. Peixoto (1876), Sören Hansen (1888), Annette Laming-Emperaire (1970) i Walter Neves (1999). La seva ocupació humana està datada de 12.000 anys BP.
Des de 1835 el naturalista danès Peter Lund visità més de 800 coves de la regió, i en 70 d'elles hi va trobar material paleontològic.S'hi van trobar restes humanes antigues i 1 gèneres i 31 espècies extintes d'animals. La cova més important es trobava a la base del massís de la Llacuna del Sumidouro. El descobriment dels ossos de l'anomenat Home de Lagoa Santa són els primers vestigis d'ocupació humana trobata al continent americà.[1]
A Lapa Vermelha, entre 1974 i 1975, una expedició arqueològica dirigida per Annette Laming-Emperaire, descobrí els ossos humans més antics d'Amèrica (11.500 anys BP per al crani Luzia). Aquests cranis es caracteritzen per una gran dolicocefàlia i altres trets que recorden els melanesis i als habitants del sud-est asiàtic.
Galeria
[modifica]
Ciutat de Lagoa Santa
Aeroport de Lagoa Santa
Formació rocosa a Lagoa Santa
Cova Lapinha, explorada per Peter Lund i actualment un lloc turístic
Referències
[modifica]- ↑ Bueno, Eduardo, Brasil: uma história, cinco séculos de um país em construçāo, Editorial Leya, Brasil, 2010, p. 15
Bibliografia
[modifica]- Luna Filho, Pedro Ernesto de (2007) "Peter Wilhelm Lund: o auge das suas investigações científicas e a razão para o término das suas pesquisas"; tese de doutorado na Universidade de São Paulo em 2007.
- Marchesotti, Ana Paula Almeida (2005) "Peter Wilhelm Lund (1801-1880): O naturalista, sua rede de relações e sua obra, no seu tempo"; dissertação de mestrado na Universidade Federal de Minas Gerais
