Lajos Kossuth
  | |
| Nom original | (hu) Kossuth Lajos |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 setembre 1802 Monok (Hongria) (en)  |
| Mort | 20 març 1894 (91 anys) Torí (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei Kossuth-mauzoleum (en) |
| Governador | |
| 14 abril 1849 – 11 agost 1849 ← cap valor – Artúr Görgey (en) → | |
 Primer ministre d'Hongria | |
| 2 octubre 1848 – 1r maig 1849 | |
| Minister of Finance in Hungary (en) | |
| 7 abril 1848 – 12 setembre 1848 ← cap valor – Lajos Batthyány → | |
 Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria | |
| 1848 – 1849 | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Lutheran College (en) (–1819) Sárospatak Reformed College (en) (–1820) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Budapest |
| Ocupació | economista, polític, periodista, advocat |
| Partit | Opposition Party (en) |
| Família | |
| Fills | Ferenc Kossuth (en) |
| Germans | Zsuzsanna Kossuth (en) |
Premis
| |
 | |
 | |
Lajos Kossuth de Udvard et Kossuthfalva (anglès: Louis Kossuth; 19 de setembre de 1802 – 20 de març de 1894) va ser un advocat, periodista, polític i governador president d'Hongria el 1849. Va ser reconegut àmpliament durant la seva vida, fins i tot en el Regne Unit i als Estats Units, com a lluitador per la llibertat i referència de la democràcia a Europa.
Biografia[modifica]
Començà la seua carrera política en l'any 1825, la qual va quedar interrompuda entre 1837 i 1847. Tornaria a l'escena política del seu país natal el 1848 durant les revolucions de 1848 que van sacsejar Europa, cicle revolucionari conegut també com a primavera de les nacions, accedint en aquell any al càrrec de ministre de Finances en el govern de Lajos Batthyány.
Lajos Kossuth va ser un fervent nacionalista, contrari a mantenir algunes concessions a la casa d'Àustria, defensor de la independència d'Hongria. Els seus propòsits independentistes foren aixafats el 1849 amb la rendició de Világos; obligat a exiliar-se, no va poder tornar a Hongria.
Kossuth va tractar d'instal·lar-se al Regne Unit, però la reina Victòria va intervenir per a impedir-ho, temorosa de possibles represàlies del continent per donar recer a un revolucionari.
