Laomedó de Troia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Laomedó o Laomedont[1] (en grec Λαομέδων -οντος Laomédōn -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Laomedont era fill d'Ilos, fundador de la ciutat de Troia, i la seva esposa Eurídice. La família reial es completava amb les dues germanes de Laomedont; Temista i Teleclea.

De jove, Laomedont va mantenir una relació amb la nimfa nàiade Caliba qui li va donar un fill:

Posteriorment es va casar amb una dona que rep diversos noms (Estrimo, Reo, Plàcia, Toosa, Zeuxippa) i després amb Leucippa.

Heracles i Laomedont, gravat en una ampolla del segle I

Els seus fills amb Estrimo foren:

L'escriptor grec del segle II aC Apol·lodor d'Artemita esmentava també diverses filles seves:

Durant el regnat de Laomedont es va remodelar la ciutat de Troia fins a convertir-la en una de les ciutats més importants del món grec antic. Per fer-ho va rebre l'ajut de Posidó i Apol·lo, expulsats temporalment de l'Olimp per rebel·lar-se contra Zeus; Posidó va construir les muralles i Apol·lo les edificacions del Mont Ida.

Després d'acabar la feina, Laomedont no els va donar la recompensa promesa (tot el bestiar nascut en un any) i els va expulsar dels seus dominis; com a càstig Apol·lo envià una epidèmia de pesta mentre que Posidó va enviar un monstre marí a assolar la costa del país. Un oracle va dictaminar que s'havien d'oferir sacrificis humans al monstre; una vegada li va tocar el sacrifici a una filla de Laomedont, de nom Hesíone. En aquell temps, Heracles es trobava a la Tròade, de camí cap al país de les amazones, i s'oferí a alliberar-la a canvi d'uns cavalls divins propietat del rei. Aquest acceptà el tracte, però després que Hèracles hagué alliberat la seua filla es negà a complir la seua part.

Hèracles, en revenja, va tornar al capdavant d'un exèrcit i va conquerir Troia amb l'ajuda de Telamó, l'argonauta. Va matar a Laomedont i tots els seus fills, excepte Podarces que va donar-li un vel daurat per salvar la vida (des de llavors fou conegut com a Príam, que significa el que compra).

Una tradició transmesa per Diodor de Sicília explica que Hèracles havia enviat Telamó i Íficle davant de Laomedont com a ambaixadors per demanar-li Hesíone i els cavalls promesos. Laomedont va empresonar els enviats i va voler destruir els argonautes. Tots els fills de Laomedont van participarf en la conspiració excepte Podarces (Príam), que es va oposar a la traïció, dient que calia mostrar-se equitatiu amb els hostes. Príam va fer arribar dues espases a la presó on estaven tancats Telamó i Íficle i els va explicar les intencions de Laomedont. Els presoners van degollar els carcellers i es van reunir amb els argonautes, que van atacar Troia. Hèracles, mostrant una força i un valor prodigiosos, va aconseguir la victòria, va matar Laomedont, va acabar amb els seus fills, va prendre la ciutat i va fer rei al jove Príam.

A Troia es podia veure la tomba de Laomedont davant les portes Escees, i un oracle havia dit que la ciutat no seria presa mentre la sepultura restés intacta.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela Ma. Trepat i Anna Ma. de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 312. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1


Precedit per:
Ilos
Rei de Troia
Succeït per:
Príam
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laomedó de Troia Modifica l'enllaç a Wikidata