Las voces de la noche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLas voces de la noche
Fitxa
DireccióSalvador García Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Laia Marull i Quintana
Tristán Ulloa
Vicky Peña
Guillermo Toledo Monsalve
Álvaro de Luna Blanco
Paloma Paso Jardiel
Ana Wagener
Pere Arquillué i Cortadella
Malena Alterio
Ramon Madaula i Canadell
Gloria Muñoz
Emma Vilarasau Tomàs Modifica el valor a Wikidata
GuióSalvador García Ruiz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPascal Gaigne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTeo Delgado
MuntatgeCarmen Frías Arroyo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGirona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0365899 Filmaffinity: 888629 Letterboxd: las-voces-de-la-noche TMDB.org: 115475 Modifica el valor a Wikidata

Las voces de la noche és una pel·lícula espanyola dirigida per Salvador García Ruiz ambientada en l'Espanya franquista dels anys 1950. Es va estrenar en Espanya el 27 de febrer de 2004.[1]

Argument[modifica]

Espanya, anys cinquanta. En un poble crescut entorn d'una fàbrica viuen Jorge (Tristán Ulloa), el fill petit del fundador, i Elisa (Laia Marull), la filla del comptable. Els dos habiten amb les seves famílies i són capaces de suportar la monotonia de les seves vides perquè passen les tardes dels dimecres i dissabtes en un hotel de la ciutat. Aquesta secreta vida en comú és essencial per als dos. La petita habitació de la ciutat en la qual es produeixen les seves trobades s'ha convertit en l'únic lloc en el qual poden ser ells mateixos. Aquest mínim espai, una mica sinistre, els resulta més acollidor, càlid i pròxim que la primorosa casa d'Elisa, acaronada per la mare, o la gran mansió de Jorge, plena de records familiars. Els dos són conscients de la mena de relació que han creat, i no li exigeixen més. Fins que Elisa decideix trencar les regles.[2]

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ "Las voces de la noche" i "Gothika" arriben divendres a les cartelleres cinematogràfiques, ccma.cat, 24 de febrer de 2004
  2. ↑ Las voces de la noche a Fotogramas
  3. ↑ Las voces de la noche al web dels Goya
  4. ↑ Las voces de la noche (2003). Salvador García Ruíz a pedresdegirona.com
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_voces_de_la_noche&oldid=31553081»