Juli Mira Moya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Juli Mira)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuli Mira Moya
Juli Mira Moya.jpg
Juli Mira, l'any 2020. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor Modifica el valor a Wikidata

Veu de Juli Mira Moya (català) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0591939 Modifica els identificadors a Wikidata

Juli Mira Moya (Alcoi, 1949) és un actor valencià, que ha actuat al teatre, cinema, televisió i doblatge.

Treballador de banca a Alcoi (l'Alcoià) durant molts anys abans de dedicar-se professionalment al teatre,[1] Mira s'ha consolidat com un dels actors més reconegut del panorama catalanoparlant.[2]

Mira va debutar amb La Cazuela (grup d'actors alcoians aficionats al teatre) el 1972 amb El retaule del flautista que havia tingut èxit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid.[3] Sis anys després farà la primera incursió en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent. I, des d’aleshores, ha tingut una presència constant en pel·lícules i sèries de televisió, amb uns inicis impulsats també pel director Carles Pérez Ferré, que el reclama per fer Héctor (el estigma del miedo) (1982), amb el també alcoià Ovidi Montllor en el repartiment.[cal citació]

Al començament de la seua carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre altres, en els estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos.[4]

Tant al teatre i al cinema com a la televisió, Juli Mira ha destacat a papers com el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla per a la Televisió Valenciana.[5] També ha participat en pel·lícules com Gràcies per la propina (1996) de Francesc Bellmunt,[2] El mar (1999) d'Agustí Villaronga, L'illa de l'holandés (2000) de Sigfrid Monleón, Las voces de la noche (2002) de Salvador García o Ens veiem demà, de Xavier Berraondo.[cal citació]

A la pantalla petita Mira ha participat en sèries tant per a Canal 9 (C-9) i TV3 com per a televisions d'àmbit espanyol. Així ha interpretat personatges principals o protagonistes a Herència de sang (1995-1996) per a C-9), Hospital (1996) per a Antena 3, A flor de pell (1996-1997) per a C-9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, Les Moreres (2007) per a C-9 i Unió Musical Da Capo (2009-) també per a C-9. Ha participat com a actor secundari a d'altres com Ventdelplà per a TV3, Cuéntame como pasó per a TVE, Porca misèria per a TV3 o Negocis de família per a C-9.

El 2010 rep el Premi honorífic a la seua trajectòria en el Festival Inquiet de Cinema en Valencià.[6]

Gràcies a la quantitat de faenes que li eixien tant en productores de Madrid com de Catalunya, Mira no va sortir especialment perjudicat per l'aturada de la televisió valenciana. Segons digué, el desenllaç se'l veia vindre perquè sobrava molt de personal en la plantilla.[4]

A més de la seua veu, una raó que també explica l’activitat frenètica de Mira és la versatilitat i la quantitat de registres lingüístics de l’actor, capaç d’orientalitzar el seu accent per algunes sèries de TV3 o de personatge illenc, occidentalitzar-lo o de parlar un castellà neutre sense accents.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]