Lasioglossum soror
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Principal font d'alimentació | Pol·linitzador polilètic |
| Hàbitat | Circummediterrania amb nidificació al sòl |
| Temps de generació | Univoltisme |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | B2ab(iii), 2014 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Halictidae |
| Gènere | Lasioglossum |
| Espècie | Lasioglossum soror Saunders (1901) |
Lasioglossum soror va ser descrita per primera vegada per Saunders l'any 1901 i s'ha classificat com a insecte himenòpter dins la família Apocrita Apoidea Halictidae, la tribu Halictini, el gènere Lasioglossum i subgènere Dialictus.[1] Com a abelles del gènere Lasioglossum, són importants pol·linitzadores d'una àmplia varietat de plantes, fins i tot, de moltes plantes conreades, i també són molt eficients, de manera que exerceixen un paper crucial en els ecosistemes naturals i agrícoles.[2]
Morfologia[modifica]
Lasioglossum soror és una espècie d'abella de la família Halictidae. Aquestes són petites, amb les potes marrons i de color negre amb bandes abdominals de color blanc o groc pàl·lid. A més, dins del gènere Lasioglossum és fàcil de confondre amb altres espècies.[1]
- 8 Individus de Lasioglossum soror [3]
-
-
-
-
-
-
-
-
Estat de conservació[modifica]
L'espècie està catalogada com a En Perill, segons el criteri B2ab(iii) de la UICN, ja que l'àrea d'ocupació coneguda (AOO) és de 88 km², les poblacions d'aquesta espècie estan greument fragmentades de manera que hi ha poc intercanvi genètic entre subpoblacions, i es creu que l'extensió i qualitat de l'hàbitat de l'espècie està en declivi degut al turisme, l'agricultura convencional (amb pesticides) i la construcció (destrucció d'hàbitats essencials). Es requereix recerca per a determinar la grandària de la població, les tendències i qualsevol altra amenaça per a l'espècie. Principalment, es creu que l'espècie està amenaçada a causa que habita en zones costaneres amenaçades pel turisme, la conservació de terres per ús agrícola i la construcció. A més, es pensa que l'extensió i la qualitat de l'hàbitat de l'espècie està en continu declivi, ja que ara se sospita que està restringida a hàbitats específics que només es troben a àrees protegides, com el Parc Nacional de Camarga, al sud de França.[4]
Distribució geogràfica[modifica]
Aquesta espècie té una distribució circummediterrania, ja que es troba a Espanya, les Illes Balears, Còrsega, el sud de França, Sicília, Dalmacia, Creta, Algèria, Cirenaica, Turquia, Israel i l'Iran. L'extensió d'ocurrència és d'1.642.804 km² i l'àrea d'ocupació coneguda (AOO) és de 88 km².[4]
Va ser descrita originalment a les Balears, però hi ha hagut una gran confusió sobre la seva identificació i la seva relació amb espècies estretament relacionades, entre les quals L. (D.) collopiense i Lasioglossum (D.) morio, especialmente amb els individus femelles. S'ha notificat la presència de Lasioglossum soror a Portugal basant-se en una femella recol·lectada a les illes Berlengas, situada a l'Atlàntic just al costat del centre de Portugal. No obstant, altres autors afirmen que L. soror té una distribució estrictament mediterrània i està absent de Portugal.[5]
L'espècie habita en zones costaneres mediterrànies com el Parc Nacional de Camarga, un lloc d'aiguamolls Ramsar a França. La Camarga és predominantment una zona d'aiguamolls, llacs i llacunes salines.[4] També s'ha trobat en els matollars mediterranis del Parc Nacional de Calanques.[6]
Biologia[modifica]
En ser una espècie en perill d'extinció, no hi ha gaire informació sobre la seva biologia.
Etologia[modifica]
En general, es desconeixen els detalls del comportament d'implantació, la sociabilitat i les preferències de pol·len, però es coneix que són solitàries i nidifiquen al sòl, i les abelles del gènere Lasioglossum són conegudes pel seu comportament generalment no agressiu, malgrat poden picar si se senten amenaçades.[2]
Alimentació[modifica]
Tenen una alimentació polilèctica, és a dir que s'alimenten de diverses espècies de plantes sense una preferència clara per un únic gènere. En un estudi en els matollars mediterranis del Parc Nacional de Calanques s'han trobat 87 espècies d'abelles pol·linitzadores entre les quals Lasioglossum soror. La vegetació dominant de la zona és Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris, Cistus albidus i Cistus monspeliensis.[6]
Reproducció[modifica]
Són solitàries, nidifiquen al sòl i tenen un cicle univoltí, és a dir que té una sola generació a l'any.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Roskov Y., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2019 Annual Checklist.». Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands. ISSN 2405-884X. TaxonID: 6967527, 2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Ruggiero, M.; Ascher, J.; et al. World Bee Checklist. ITIS Bees. Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands. ISSN 2405-884X, 2019.
- ↑ «Lasioglossum soror». BOLD Systems. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lasioglossum soror (Europe assessment)». The IUCN Red List of Threatened Species 2015. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ Wood, Thomas James; Cross, Ian; Baldock, David W. «Updates to the bee fauna of Portugal with the description of three new Iberian Andrena species (Hymenoptera: Apoidea: Anthophila)». Zootaxa, 4790, 2, 11-06-2020. DOI: 10.11646/zootaxa.4790.2.1. ISSN: 1175-5334.
- ↑ 6,0 6,1 Ropars, Lise; Affre, Laurence; Schurr, Lucie; Flacher, Floriane; Genoud, David «Land cover composition, local plant community composition and honeybee colony density affect wild bee species assemblages in a Mediterranean biodiversity hot-spot». Acta Oecologica, 104, 2020-04, pàg. 103546. DOI: 10.1016/j.actao.2020.103546. ISSN: 1146-609X.