Vés al contingut

Arxipèlag de les Berlengas

Plantilla:Infotaula geografia políticaArxipèlag de les Berlengas
Imatge
Tipusgrup d'illes, àrea protegida Natura 2000 i lloc d'importància comunitària Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 24′ 56″ N, 9° 30′ 36″ O / 39.415624°N,9.510041°O / 39.415624; -9.510041
EstatPortugal
DistricteDistricte de Leiria
MunicipiPeniche Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície0,9577 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

L'arxipèlag de les Berlengas (en portuguès, Arquipélago das Berlengas) és un arxipèlag de Portugal de petites illes costaneres localitzades en aigües de l'oceà Atlàntic,[1] a una distància de prop de 5,7 milles nàutiques del cap Carvoeiro (a uns 10 km de la ciutat de Peniche).

Es pot considerar com la primera àrea protegida del món, ja que l'any 1465 el rei Alfons V de Portugal (1438-81) va prohibir la pràctica de qualsevol modalitat de caça en Berlenga Gran.[2] En l'actualitat, amb la finalitat de preservar l'ecosistema i la biodiversitat d'aquest arxipèlag singular, va ser fundada la Reserva Natural das Berlengas, el 3 de setembre de 1981.

Geografia i composició

[modifica]

Posseeix una formació granítica molt antiga, i està composta de tres grups d'illots, tots de naturalesa geològica diferenciada de la costa de la península Ibèrica:

Història

[modifica]
Embarcader i cases en Berlengas.

L'ocupació humana de la Berlenga Gran (única illa habitada) es remunta a l'antiguitat, anomenant-se, Λονδοβρίς, Londobris. Més tard va ser batejada com a illa de Saturn pels geògrafs romans. Posteriorment va ser visitada per navegants àrabs, vikings i corsaris francesos i anglesos.

En 1513, amb el suport de la Reina Leonora, es van establir allí monjos de l'Orde de Sant Jeroni amb el propòsit d'oferir auxili a la navegació i a les víctimes dels freqüents naufragis en aquelles costes, assolades per corsaris. Es va fundar així el Mostério da Misericórdia da Berlenga, en el local on, des de 1953, s'alça un restaurant. L'escassetat d'aliments, les malalties i els constants assalts de pirates i corsaris marroquins, algerians, anglesos i francesos, van fer impossible la vida de retir dels frares, sovint incomunicats a causa de les inclemències del mar.

Referències

[modifica]
  1. Annales maritimes et coloniales (en francès). Impr. Royale, 1822, p. 606. 
  2. Calado, Mariano. Peniche na história e na lenda (en portuguès). 3a edició. Mariano Calado, 1984 (1962), p. 97.