Latiumita
 Latiumita | |
|---|---|
 Cristalls prismàtics blancs de latiumita. Exemplar procedent de Cava di Campagnano, caldera del volcà Sacrofano, Laci, Itàlia. | |
| Fórmula química | (Ca,K)₄(Si,Al)₅O11(SO₄,CO₃) |
| Epònim | Laci  |
| Localitat tipus | Pedrera I Cappuccini, Albano Laziale, Roma, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.06a |
| Dana | 73.1.2.1 |
| Heys | 17.10.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,06 Å; b = 5,08 Å; c = 10,81 Å; β = 106° |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,600 a 1,603 nβ = 1,606 a 1,609 nγ = 1,614 a 1,615 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 83° a 90°, calculat: 84° a 88° |
| Dispersió òptica | r > v marcada |
| Impureses comunes | Mn, Na, Cl, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lat |
| Referències | [1] |
La latiumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la latiumita, al qual dona nom. Fou anomenada això per C.E. Tilley i N.F.M. Henry per la seva localitat tipus, Laci, el nom llatí de la qual és Latium.
Característiques
[modifica]La latiumita és un silicat de fórmula química (Ca,K)₄(Si,Al)₅O11(SO₄,CO₃). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latiumita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, kampfita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments
[modifica]En la seva localitat tipus es va trobar en blocs de calcàries metamorfitzades expulsats per activitat volcànica.[2] S'ha descrit associat a hedenbergita, grossularia-andradita, melilita, leucita, haüyna, kaliofil·lita.[3]