Laura Ingraham
(2022) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Laura Anne Ingraham 19 juny 1963 (61 anys) Glastonbury (Connecticut) |
Residència | Washington DC |
Grup ètnic | Blancs americans |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat Dartmouth - Grau en Arts Facultat de Dret de la Universitat de Virgínia - Juris Doctor Glastonbury High School (en) |
Color dels ulls | Avellana |
Color de cabells | Ros |
Activitat | |
Camp de treball | Activitats de radiodifusió, emissió de televisió, ciències polítiques i dret |
Ocupació | locutora de ràdio, periodista, assistent judicial, advocada, presentadora de televisió, jurista |
Ocupador | Fox News Channel Fox News Radio (en) |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Obra | |
Obres destacables | |
Lloc web | lauraingraham.com |
|
Laura Ingraham (Glastonbury, 19 de juny de 1963) és una presentadora de televisió estatunidenca conservadora.[1] Ingraham havia sigut la presentadora del programa de ràdio The Laura Ingraham Show durant gairebé dues dècades, és l'editora en cap de LifeZette i des de l'octubre de 2017 ha presentat el programa The Ingraham Angle a Fox News Channel.[2]
Ingraham va treballar com a escriptora de discurs a l'administració Reagan a finals dels anys 1980. Després va obtenir el Juris Doctor i va anar a treballar com a assistent judicial al Segon Circuit del Tribunal d'Apel·lacions a Nova York i després pel jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Clarence Thomas. També va treballar per un bufet d'advocats a la ciutat de Nova York. Va començar la seva carrera mediàtica a mitjan anys 1990.
Infantesa
[modifica]Es va criar a Glastonbury (Connecticut), on va néixer essent filla d'Anne Caroline (Kozak de soltera) i James Frederick Ingraham III.[3] Els seus avis materns eren immigrants polonesos i el seu pare tenia ascendència irlandesa i anglesa.[4] Es va graduar de l'institut de Glastonbury el 1981.
El 1985 es va graduar de la Universitat de Dartmouth. El 1991 va obtenir un Juris Doctor de la Universitat de Virgínia.[5]
Carrera
[modifica]A finals dels anys 1980 va treballar com a escriptora de discursos a l'administració Reagan per l'assessor de política domèstica.[7] També va ser breument editora de The Prospect, una revista publicada per Concerned Alumni of Princeton. Després d'estudiar dret, el 1991, va ser assistent judicial del jutge Ralph K. Winter Jr., del Segon Circuit del Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units, a Nova York i després del jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Clarence Thomas. Després va treballar com a advocada al bufet novaiorquès Skadden, Arps, Slate, Meagher & Flom.[8] El 1995 va aparèixer a la portada del The New York Times Magazine en connexió amb un reportatge sobre conservadors joves.[9]
El 1996 va organitzar amb Jay P. Lefkowitz la primera Dark Ages Weekend en resposta a la Renaissance Weekend.[10]
Presentadora de televisió
[modifica]Va tenir tres etapes com a presentadora de televisió. Primer va ser presentadora a MSNBC el 1996.[11] A finals dels anys 1990 va ser comentarista a la CBS i va presentar el programa Watch It! a MSNBC.[12] Al cap d'uns anys, al seu programa de ràdio, va començar a fer campanya per aconseguir un altre programa de televisió. Ho va aconseguir el 2008, quan Fox News li va donar un període de prova de tres setmanes per un nou programa titulat Just In.[13][14] L'octubre de 2017 va esdevenir la presentadora d'un nou programa a Fox News, The Ingraham Angle.[15]
Presentadora de ràdio
[modifica]Va estrenar The Laura Ingraham Show l'abril de 2001.[16] Talkers Magazine el va qualificar del cinquè programa de ràdio dels Estats Units el 2012.[17] El novembre de 2012 va rebutjar renovar el contracte però va estrenar un nom programa el 2 de gener de 2013 que es va cancel·lar el desembre de 2018.[18] Ingraham continua produir material per podcasts.[19]
LifeZette
[modifica]LifeZette és una pàgina web conservadora dels Estats Units fundada el 2015 per ella i l'empresari Peter Anthony.[20] El gener de 2018 va confirmar que havia venut la majoria de LifeZette a The Katz Group, propietat del milionari canadenc Daryl Katz.[21]
Opinions polítiques i controvèrsies
[modifica]El 2017 The New York Times la va descriure com a "nacionalista ardent".[22] És una defensora fervent del president Donald Trump.[22][23] El 2014 va ser una crítica dura de la reforma en immigració proposada,[22][24] i el 2014 va dir que permetre que més treballadors immigrants anessin als Estats Units "tornaria obscena l'experiència americana".[24] Es va oposar al pla de reforma bipartidista en immigració del Senat de 2013.[25] Ha dit que les seves influències inclouen Ronald Reagan, Robert Bork i Pat Buchanan.[22]
Vida personal
[modifica]Va anar a una església baptista fins que tenia dotze anys i després es va convertir al catolicisme romà.[26] Va estudiar castellà i rus.[27][28]
L'abril de 2005 va anunciar que s'havia sotmès a tractament per càncer de mama.[29]
És mare soltera de tres fills: una nena de Guatemala adoptada el 2008,[30] un nen de Rússia adoptat el 2009,[31] i un nen adoptat el 2011.
Referències
[modifica]- ↑ «Laura Anne Ingraham». A: The Complete Marquis Who's Who (fee, via Fairfax County Public Library). Marquis Who's Who, 2010. GALE|K2017661462 [Consulta: 10 octubre 2011]. Gale Biography In Context.
- ↑ «Laura Ingraham to host Fox News show». TheHill, 18-09-2017. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ «James Ingraham Obituary – Glastonbury, CT | Hartford Courant». [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ «Anne Ingraham, 79 – tribunedigital-thecourant», 31-05-1999. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2014. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ Williamson, Eric. «Laura In graham '91 Says Law School Helped Her Media Career». law.virginia.edu, 30-10-2013. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ «Laura Ingraham rocks the GOP convention, presses for unity behind Trump». CNN, 21-07-2016 [Consulta: 15 març 2017].
- ↑ Longman, Phillip «Reagan's Disappearing Bureaucrats». [United States], 14-02-1988 [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ Kurtz, Howard «Laura Ingraham, Reporting for W2004». The Washington Post, 30-08-2004, p. C01.
- ↑ «Laura Ingraham: Right-Wing Radio's High Priestess of Hate». The Huffington Post, 09-06-2008.
- ↑ «Republican, Connected and Rising». National Law Journal. ALM Properties, Inc., 11-03-1996. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑ Collins, Scott Crazy Like A Fox: The Inside Story of How Fox News Beat CNN, ISBN 1-59184-029-5
- ↑ «Ingraham, Laura». Arxivat de l'original el 16 de novembre 2016. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ Great News on the Laura Ingraham Front by Michael Gaynor, theconservativevoice.com; accessed April 28, 2014.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 1 desembre 2008. [Consulta: 17 juliol 2008].
- ↑ https://www.newyorker.com/sections/culture/the-obtuse-debut-of-the-ingraham-angle
- ↑ EDT, Katherine Hignett On 5/29/19 at 6:11 AM. «Donald Trump campaign sponsored Laura Ingraham's podcast, Fox News distanced itself from audio show», 29-05-2019.
- ↑ Profile Arxivat 2012-05-27 a Wayback Machine., Talkers.com; accessed April 28, 2014.
- ↑ «Laura Ingraham Returns To Radio January 2». The Huffington Post, 13-12-2012 [Consulta: 15 octubre 2013].
- ↑ "Laura Ingraham To End Syndicated Show; Move To PodcastOne" from Radio Insight (November 14, 2018)
- ↑ «WITH ONE WORD, SPICER FLIPS THE WHITE HOUSE MEDIA ORDER». Vanity Fair.
- ↑ Gold, Hadas. «Canadian billionaire's company buys Laura Ingraham's site LifeZette», 30-01-2018. [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Laura Ingraham Is Ready to Rev Up Fox News». The New York Times, 08-10-2018 [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ Kludt, Tom «Fox News host Laura Ingraham apologizes for mocking David Hogg». CNNMoney [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ 24,0 24,1 Topaz, Jonathan «Ingraham fights 'whining' Norquist». POLITICO, 20-05-2014 [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ Peters, Jeremy W. «Trump Gets What He Wants in Immigration Debate: Quiet on the Right» (en anglès). The New York Times, 15-02-2018 [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ The National Catholic Register, http://www.ncregister.com/site/article/how_radio_star_talked_her_way_into_the_church); Ingraham, Laura. Power to the People. Washington, D.C.: Regnery Publishing, 2007. ISBN 978-1-59698-516-2. OCLC 152580809., pp. 307–9.
- ↑ «Laura Ingraham welcomes daughter Maria Caroline». People, 27-05-2008.
- ↑ Rydjeski, Letitia. «Famous People Who Studied Russian» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ "Laura Ingraham Recovering from Cancer Surgery", Outsidethebeltway.com (April 2005); accessed April 28, 2014.
- ↑ «Laura Ingraham – Interview». National Review. Consulta: 2012-01-17.
- ↑ «Love, Etc». The Washington Post, 30-07-2009 [Consulta: 12 abril 2010]. Arxivat 26 de setembre 2012 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Aparicions a C-SPAN
- Fact-checking a PolitiFact
- Persones vives
- Conservadorisme
- Presentadors de televisió estatunidencs
- Locutors de ràdio estatunidencs
- Advocats de Connecticut
- Escriptors estatunidencs en anglès
- Alumnes de la Universitat de Dartmouth
- Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de Virgínia
- Escriptors de Connecticut
- Comentaristes polítics estatunidencs