Podcàsting

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El podcàsting consisteix en l'enregistrament, edició i posterior publicació, per internet i de forma periòdica, de fitxers d'àudio o vídeo.[1][2] La fase d'edició no sempre es dona, ja siga perquè la publicació es faci en temps real o per altres motius. Als fitxers de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting, se'ls anomena podcast.[3] Aquests fitxers queden disponibles per a la seua descàrrega per part dels usuaris, els quals els consumeixen des de múltiples dispositius connectats a la xarxa, ja siga un reproductor portàtil (com per exemple un iPod), un telèfon, una televisió intel·ligent o, fins i tot, un ordinador[4] .

El terme podcàsting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir 'reproducció a demanda' i 'broadcasting', que vol dir radiodifusió i webcasting.

Sovint, la difusió dels fitxers es fa per RSS, tecnologia que permet la subscripció a diferents continguts mitjançant agregadors, amb la finalitat de rebre a l'instant les noves publicacions de llocs que la utilitzen.

El podcàsting generalment s'utilitza amb arxius d'àudio si bé aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent-hi actualitzacions de programari, imatges i vídeos.

Des del seu naixement, el podcàsting està evolucionant com la convergència de diferents tecnologies, com ara els blogs i la ràdio per Internet. Amb l'arribada dels telèfons intel·ligents, l'ús del podcàsting va en augment. Existeixen plataformes especialitzades en crear o allotjar podcasts, com ara iVoox o Spreaker i moltes emissores de ràdio tradicional estan publicant els seus programes en plataformes de podcàsting o estan creant les seues pròpies plataformes. També estan proliferant els agregadors de podcast (també anomenats en anglès o castellà, podcatcher), aplicacions informàtiques que permeten la subscripció a diferents canals de podcast i gestionen la recepció i l'escolta.[1]


Val a dir que a Catalunya, la primera iniciativa relacionada amb el podcàsting es va realitzar per un particular, en Pau Oliva.[cal citació]

Origen del terme[modifica]

El tema podcàsting apareix com l'acrònim de les paraules pod (d'iPod) i broadcast. Va ser usat per primera vegada per Ben Hammersley a The Guardian el 12 de febrer de 2004 per descriure la possibilitat d'escoltar àudio en reproductors portàtils. Malgrat l'etimologia, el contingut es pot accedir des de qualsevol ordinador amb capacitats multimèdia i no només els reproductors portàtils. Tot i la relació, l'ús del terme "podcast" és anterior al suport oficial d'aquests dispositius per a reproduir podcasts.

Aplicacions[modifica]

En els seus inicsi els podcasts eren utilitzats en els blogs, però avui dia hi han pàgines webs com la de la BBC, la del grup mediátic ESPN i en el nostre àmbit la de la CCMA que tenen podcasts disponibles per a ser escoltats o descarregats. Això implica un desenvolupament de diferents eines que permeten accedir als continguts des de qualsevol dispositiu electrónic: iPhone, iPod, Android, etc.

En general, els podcasts tenen numerosos usos, especialment des del 2010 quan diversos programes de televisió faciliten la creació i distribució de podcasts a Internet. Alguns d'aquests usos són:

  • Música: hi han artistes amb un podcast propi on pugen les novetats del seus treballs o noticies.
  • Divulgació científica: permet transmetre programes sobre el desenvolupament i la investigació científica.
  • Congressos: possibilitat de transmetre les comunicacions, ponencies i taules rodones als assistents.
  • Educació: possibilitat d'estudiar en qualsevol moment i en qualsevol lloc, els alumens reben les leccions quan volen.
  • Entrevistes: possibilitat de rebre les entrevistes completes al podcàsting d'un programa.
  • Televisió i radio: la majoria dels programes de radio emeten tot el contingut en el seu canal de podcàsting, i cada vegada més, alguns programes de televisió emeten les parts més importants o influents en l'audiència.
  • Visites guiades: possibilitat d'escoltar els guies de museus, ciutats o alltres llocs.
  • Conferéncies: es poden escoltar les ponencies sense haver d'assistir.

Tipus de podcasts[modifica]

Podcasts d'àudio[modifica]

Només àduio en format MP3 (també pot ser en AAC) . Els podcasts d'àudio en MP3 són els més compatibles amb tots els equips i dispositius. Aquests podcasts inclouen arxius petits (generalment menys de 10MB) i són relativament fàcils de crear.

Podcasts de vídeo[modifica]

El podcast de vídeo també es coneix com vodcast o vidcast. A diferéncia dels podcasts d'àudio, la seva creació és com la de qualsevol altre projecte de producció de vídeo i necessita més temps de producció i planificació. El tamany d'aquests podcasts sol ser gran (generalment més de 100 MB cadascun) per la qual cosa, la seva descàrrega necessita un gran ample de banda. El format dels podcasts de vídeo és: m4v o mp4, i poden ser creats i/o descarregats pels usuaris de Mac i Windows.

Podcasts millorats[modifica]

Aquests podcasts combinen els podcasts d'àudio amb imatges fixes que canvien al llarg de la reproducció i que es pot incloure enllaços en viu a pàgines webs i marcadors per saltar el capítol dins el podcast. El principal avantatge és que presenta el contingut visual i d'àudio amb un tamany similar al podcast d'àudio, molt més petit que el podcast de vídeo.

Podcasts de screencasts[modifica]

Un screencast és un enregistrament digital de la pantalla de l'ordinador, que també es coneix com a captura de pantalla de vídeo amb narració d'àudio. Aquests podcasts són més sofisticats a l'hora d'editar, permeten canvis a la seqüència, moviments del ratolí i àudio.

Principals servidors de podcàsting[modifica]

Hi han molts servidors per a l'emmagatzematge d'àudio, alguns de pagament i altres gratuits. Existeixen diferències entre els diferents servidors, com la mida d'emmagatzematge admés, serveis gratuits o possibilitat d'escoltar l'àudio en directe. Els més coneguts i utilitzats són:

SoundCloud

Artículo principal: SoundCloud

SoundCloud és una plataforma de distribució d'àudio en línia on els usuaris poden col·laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals. SoundCloud és una xarxa social per a músics, punxa-discos i productors, on disposen de canals per a la distribució de la seva música. És un sistema semblant a My Song o Songpull, amb la diferència que a SoundCloud el que es pretén és mostrar la música ja acabada i enllestida per ser escoltada. SoundCloud analitza la cançó i la seva ona sonora, amb l'objectiu que qualsevol persona que l'estigui escoltant pugui deixar el seu comentari en un moment determinat de l'àudio.

Ivoox

Ivoox és un servidor d'emmagatzematge de podcasts on es pot escoltar, descarregar i compartir àudios en xarxes socials. Inclou una ampla varietat temàtica a la carta sense prèvia suscripció. Un gran avantatge és poder incloure "música comercial" en els àudios del servidor sota una llicència de programació tipus radiofònica en xarxes digitals.

Spreaker

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Podcàsting Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Podcasts.cat: la guia de podcasts en català.
  • iVoox: Plataforma de podcast de tot tipus de temàtica (majoritàriament en castellà)
  • Spreaker: Plataformtafer un seguiment d'aquest sense haver de suscriure's . També té l'opció de crear playlists per organitzar els podcasts d'interés. per a la creació i allotjament de podcast (web en anglès)
  • [1]: Pàgina de podcast de Catalunya Ràdio
  • SoundCloud: Plataforma de transmissió de música i podcast

Referències[modifica]