Lautarita
 Lautarita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(IO₃)₂ |
| Epònim | Taltal (en)   |
| Localitat tipus | Pampa del Pique III, Oficina Lautaro, Taltal, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/L.01 |
| Dana | 21.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,28Å; b = 11,3Å; c = 7,14Å; β = 106,36° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor; groguenc |
| Exfoliació | distingible/bona - bona en {011}; en traces en {100} i {110} |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,59 g/cm³ (mesurada); 4,48 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,792 nβ = 1,840 nγ = 1,888 |
| Birefringència | δ = 0,096 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r > v perceptible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1891 |
| Símbol | Ltr |
| Referències | [1] |
La lautarita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta: l'oficina Lautaro (Província d'Antofagasta, Xile); Lautaro és també el nom del líder maputxe que va resistir la conquesta espanyola de Xile.[1]
Característiques[modifica]
La lautarita és químicament iodat de calci amb fórmula química Ca(IO₃)₂. Els cristalls són petits, en forma de prismes curts, allargats i estriats al llarg de [001], mostrant {110}, {120}, {010}, {001} i també apareixen en forma d'agregats radials.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lautarita pertany a «04.KA: Iodats sense anions addicionals, sense H₂O", sent l'únic mineral pertanyent a aquest subgrup.
Formació i jaciments[modifica]
La lautarita apareix recobrint fractures o incrustada en el guix en dipòsits de nitrats.[2] Se n'han trobat exemplar a les mines Yumbes i a Pampa del Pique III, a la Regió d'Antofagasta (Xile).[1] Ha estat trobada en associació amb altres minerals com: guix, brüggenita, dietzeïta, nitratina, anhidrita, hidroboracita i halita.[2]