El llibertí
Le Libertin  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Gabriel Aghion |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Dan Weil |
| Guió | Eric-Emmanuel Schmitt |
| Música | Bruno Coulais |
| Fotografia | Jean-Marie Dreujou |
| Muntatge | Luc Barnier |
| Vestuari | Olivier Bériot |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i cinema històric |
        | |
El llibertí (títol original: Le libertin) és una pel·lícula francesa de Gabriel Aghion estrenada el 2000. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Al segle XVIII, mentre l'Església prohibeix la difusió de l'Enciclopèdia, el filòsof Diderot contínua no obstant això imprimint-la clandestinament al castell del Baró i de la Baronessa de Holbach.
El final del seu treball triga tanmateix: quina definició donar a la paraula « moral »? A més, l'arribada al castell del cardenal i de la Sra. Therbouche, una pretesa artista que ha vingut a fer un retrat de Diderot, no arregla les coses.
El cardenal no obstant això no s'hi quedarà gaire, en un castell on el vici és preferit als ensenyaments religiosos: un Diderot llibertí, una baronessa més llaminera que mai, un baró que inventa l'orgue dels porcs i uns altres afrodisiacs, dos marquesos homosexuals rebolcats en la luxúria, un cavaller que reprimeix la seva homosexualitat i la dona del qual és una nimfomana que malgrat tot no oblida de confessar-se i finalment les filles del baró i del filòsof que volen perdre la seva virginitat el més ràpidament possible.[2]
Repartiment[modifica]
- Vincent Pérez: Denis Diderot
- Michel Serrault: el cardenal, germà del baró
- Fanny Ardant: Madame Therbouche
- Arielle Dombasle: Madame de Jerfeuil
- Josiane Balasko: Baronessa de Holbach
- Christian Charmetant: Cavaller de Jerfeuil
- Françoise Lépine: Madame Diderot
- François Lalande: Baró de Holbach
- Bruno Todeschini: Marqués de Cambrol
- Arnaud Lemaire: Marqués de Lutz
- Audrey Tautou: Julie de Holbach
- Vahina Giocante: Angélique Diderot
- Yan Duffas: Abraham
- Véronique Vella: La cosina de Jerfeuil
- Éric Savin: Cap de policia
- Thierry Nzeutem: Mohamed
- Texans Pomer: El criat
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- La cançó d'introducció, interpretada per Josiane Balasko, és una adaptació prou lliure de La paraula i la cosa, un poema galant de l'abat Gabriel-Charles de Lattaignant.
- Éric-Emmanuel Schmitt, l'autor de l'obra homònima Le Libertin, hauria exigit per contracte que es fixi l'esment "Lliurement traït del llibre d'Eric-Emmanuel Schmitt" al començament del film, denegant així tot caràcter d'adaptació de la seva obra.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «El llibertí». esadir.cat.
- ↑ Bahr, David «FILM; Conservative Bard Of the Demimonde» (en anglès). The New York Times, 27-02-2000. ISSN: 0362-4331.
- ↑ André Helbo: Signes du spectacle: des arts vivants aux médias.