Leila Diniz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLeila Diniz
Leila Diniz, em 1971.tif
Biografia
Naixement 25 de març de 1945
Niterói (Brasil)
Mort 14 de juny de 1972(1972-06-14) (als 27 anys)
Nova Delhi (Índia)
Causa de mort Accident aeri
Nacionalitat Brasil Brasil
Activitat
Ocupació Actriu
Família
Cònjuge Domingos de Oliveira (1962-1965)
Ruy Guerra (1965-1971)
Premis

IMDB: 0227735
Modifica les dades a Wikidata

Leila Diniz (Niterói, Rio de Janeiro, 25 de març de 1945 − Nova Delhi, 14 de juny de 1972) va ser una actriu brasilera de televisió, cinema i teatre. Va morir jove, a la cúspide de la fama, en un accident aeri a Nova Delhi, Índia. Per les seves idees i actituds considerades massa «liberals» sobre sexe, ha suscitat el descontentament tant de les feministes com de la dictadura militar de l'època.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda en una família comunista de classe mitjana,[2] Leila va començar a treballar com a mestra als 15 anys. Als 17, ha conegut el director de cinema Domingos de Oliveira, amb qui va viure fins als 21 anys. Entre 1962 i 1964 va tenir papers petits al teatre.[1]

El 1965, va començar a treballar a la televisió, on va fer nombroses telenovel·les (12 en total), i va protagonitzar diversos anuncis publicitaris. El 1967, també va començar a fer pel·lícules (hi va haver 14 pel·lícules en total).[1]

El 1969, va concedir una entrevista al famós setmanari satíric «Pasquim» en la qual, entre altres coses, va dir: «Es pot estimar massa a una persona i anar al llit amb una altra. Això em va passar a mi».[3] La notícia va despertar tal còlera entre els militars que el setmanari va començar a publicar-se sota censura prèvia des d'allà.[1]

Leila va tenir el seu contracte rescindit amb TV Globo, amb l'excusa de «problemes morals», però el 1970 va ser contractada com a membre dels jutges en el programa del presentador Flávio Cavalcanti, a la TV Tupi (Cavalcanti, curiosament, era un home de «dreta»).[1]

El 1971, Leila va tenir una participació curta com a estrella del burlesque (gènere teatral en decadència a la dècada del 1970) i es va casar amb el director de cinema Ruy Guerra, pare de la seva única filla, Janaína. Una vegada més, va aconseguir ofendre la societat conservadora en anar a la platja en biquini, amb vuit mesos d'embaràs.[1]

El 1972, en tornar d'un festival de cinema a Austràlia, on va guanyar el premi a la millor actriu per la pel·lícula «Mãos Vazias», va morir en un accident aeri a l'Índia.[1]

Filmografia[modifica]

  • 1967 - O Mundo Alegre de Helô - (Luisinha)
  • 1967 - Mineirinho, Vivo ou Morto - (Maria)
  • 1967 - Todas as Mulheres do Mundo - (Maria Alice)
  • 1967 - Juego peligroso
  • 1968 - Edu, Coração de Ouro - (Tatiana)
  • 1968 - O Homem Nu - (Mariana)
  • 1968 - A Madona de Cedro - (Marta)
  • 1968 - Fome de Amor - (Ulla)
  • 1969 - Corisco, o Diabo Loiro - (Dadá)
  • 1969 - Os Paqueras - (com ella mateixa)
  • 1970 - Azyllo Muito Louco - (Eudóxia)
  • 1970 - O Donzelo - (cameo com ella mateixa)
  • 1971 - Mãos Vazias
  • 1972 - Amor, Carnaval e Sonhos

Sobre ella[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Leila Diniz» (en portuguès). [Consulta: 11 juliol 2010].
  2. «Leia trecho de "Perfis Brasileiros - Leila Diniz", Joaquim Ferreira dos Santos» (en portuguès), 02-12-2008. [Consulta: 11 juliol 2010].
  3. «Entrevista Leila Diniz» (en portuguès). Pasquim. [Consulta: 11 juliol 2010].
  4. «Leila Diniz» (en portuguès). e-Pipoca. [Consulta: 11 juliol 2010].

Enllaços externs[modifica]