Lents de Visby
  | |
| Tipus | troballa arqueològica |
|---|---|
Les Lents de Visby són una col·lecció d'objectes manufacturats amb forma de lent fets de cristall de roca (quars) que aparegueren en unes tombes vikingues de l'illa de Gotland (Suècia) i que daten del segle XI o XII. Algunes tenien muntures d'argent amb filigranes, que cobrien la part posterior de la lent, i es devien usar com a joies; sembla que les lents són molt més antigues que les muntures.[1] Algunes d'aquestes lents es troben al Museu Històric de Fornsal, a Visby, i d'altres al Museu Nacional de Suècia, a Estocolm.
Segons informà Otto Ahlström el 1950, la majoria tenen superfícies asfèriques.[2] Les millors lents tenen poca aberració esfèrica, i això indica que el perfil de la superfície s'ha optimitzat per a millorar la qualitat de la imatge.[1] La majoria de les lents, però, no mostren cap signe d'optimització i produeixen pitjors imatges que una simple lent esfèrica.
Descripció[modifica]
Les lents són biasfèriques i dues en tenen molt bones propietats d'imatge. La superfície sembla una el·lipse oblata, mentre que la superfície més propera a l'ull s'acosta a una paràbola.[3]
El millor exemple de lents té 50 mm de diàmetre i un gruix de 30 mm al centre, amb una resolució angular de 25-30 μm.
Les lents de Visby demostren que els artesans empraven sofisticades tècniques de fabricació de lents fa més de mil anys, en una època en què els investigadors començaven a explorar les lleis de la refracció. Segons Schmidt i els seus col·laboradors, els artesans treballaven per assaig i error, perquè les matemàtiques per a calcular la millor forma d'una lent no es van descobrir pas fins a centenars d'anys després.[1] S'ha suggerit que els coneixements per a fer aquestes lents estaven restringits a poques persones.
Les recerques a Fröjel (Gotland) del 1999 descobriren proves de la fabricació local de denes i lents de cristall de roca, amb peces sense treballar que coexisteixen amb denes i lents parcialment acabades.[4][5] Abans de les troballes de Fröjel, es creia que les lents no les havien fetes pas els vikings, ja que hi ha indicis que es van fer a Bizanci o a Europa de l'Est.[1] Se sap que els vikings de Gotland entraren en xarxes comercials que arribaven fins a Constantinoble.
Usos proposats[modifica]
S'han proposat diversos usos per a les lents. Pot ser que els artesans les utilitzassen per a ampliar els seus treballs, com a pedres de lectura o per a encendre el foc.[6] Olaf Schmidt ha suggerit que s'utilitzassen com a part d'un telescopi.[7]
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Schmidt, Olaf; Karl-Heinz Wilms; Bernd Lingelbach «The Visby Lenses». Optometry & Vision Science, 76, 9, September 1999, pàg. 624–630. DOI: 10.1097/00006324-199909000-00019. PMID: 10498003.
- ↑ Ahlström, Otto «Swedish Vikings used Optical Lenses». The Optician, 19-05-1950, pàg. 459–469.
- ↑ Gross, Herbert; Fritz Blechinger; Bertram Achtner. Handbook of Optical Systems. 4: Survey of Optical Instruments. Wiley-VCH, 2008. ISBN 978-3-527-40380-6. El doctor Olaf Schmidt va informar que la seua superfície té una forma el·líptica gairebé perfecta i que òbviament es van fer en una forma primitiva de torn.
- ↑ Carlsson. «Report 8, 23rd of August». Fröjel Discovery Programme, 23-08-1999.
- ↑ Carlsson. «Report 9, 1st of September 1999». Fröjel Discovery Programme, 01-09-1999. Arxivat de l'original el 2006-09-25.
- ↑ «Viking Answer Lady Webpage - Viking Age Fire-Steels and Strike-A-Lights». [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Whitehouse. «Did the Vikings make a telescope?». BBC News, 05-04-2000.