Leon Hirszman

Leon Hirszman
	;
Biografia
Naixement	22 novembre 1937 ; Lins de Vasconcelos (Brasil)
Mort	15 setembre 1987 (49 anys); Rio de Janeiro (Brasil)
Causa de mort	Mort per sida
Activitat
Ocupació	realitzador, director de documentals, director de cinema, guionista
Activitat	1962 –
Moviment	Cinema novo
Participà en
24 juny 1977	documenta 6

Leon Hirszman (Rio de Janeiro, Brasil, 22 de novembre de 1937 — ib. 16 de setembre de 1987) va ser un director, guionista i productor brasiler.

Biografia[modifica]

Va néixer el 22 de novembre de 1937 a Rio de Janeiro, com el primogènit d'una parella de jueus polonesos, Chaim Josek Hirszman i Sura Ryvka, que van fugir de les persecucions antisemites que es van dur a terme abans d'esclatar la Segona Guerra Mundial. Les seves dues germanes, Shirley i Anita, van néixer en 1945 i 1947, respectivament. El seu pare va militar al Partit Comunista del Brasil.^[1]

Va assistir a una escola progressista jueva, on va començar el seu interès per la política i el cinema, i es va graduar en Enginyeria amb la finalitat de satisfer els desitjos de la seva mare. Es va introduir en el món del cinema a través de cineclubés i va treballar amb cineastes com Augusto Boal, Gianfrancesco Guarnieri i Oduvaldo Viana Filh. Va ser un membre fundador del Centre Popular de Cultura de la Unió Nacional d'Estudiants i a través d'aquesta organització va produir el curtmetratge Pedreira de São Diogo, un dels cinc episodis que formaren la pel·lícula Cinco vezes favela (1962). En aquesta època, Hirsman es va casar amb la periodista Norma Pereira Rego, amb qui va tenir a la seva primera filla, Irma, nascuda en 1963.

En 1964 va dirigir i va escriure un documental sobre el analfabetisme al Brasil, Maioria Absoluta, que va ser patrocinat pel Ministeri d'Educació, i a l'any següent va estrenar el seu primer llargmetratge, A Falecida. Aquest mateix any es va tornar a casar, aquesta vegada amb l'economista Maria Lafayette Aureliano da Silva; la filla de tots dos, Maria, va néixer en 1966.

São Bernardo (1971), adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor Graciliano Ramos que va escriure i va dirigir Hirszman, va rebre el Kikito d'Or al Festival de Gramado. L'any de la seva estrena es va casar per tercera vegada, amb Mercedes Pires Fernandes, l'únic fill de la qual, João Pedro, va néixer en 1975. Durant els anys 1970, el cineasta va dirigir a més una sèrie de curtmetratges sobre ecologia (Ecologia, Megalópolis) i música (Partido Alto, Cantos do Trabalho). La seva pel·lícula Eles não Usam Black-Tie (1981), basada en la novel·la homònima de Gianfrancesco Guarnieri, va guanyar el premi especial del jurat en el Festival Internacional de Cinema de Venècia i va ser triada la millor pel·lícula de l'any al Brasil.

Hirszman va treballar en la que seria la seva última pel·lícula des de mitjan anys 1960, Imagens do Inconsciente (1987), formada per tres documentals dedicats a tres artistes esquizofrènic: Em busca do espaço cotidiano, sobre Fernando Diniz, No reino das mães sobre Adelina Gomes, i A barca do Sol sobre Carlos Perthuis. Hirszman va morir de sida uns dos mesos abans de l'estrena, el 16 de setembre i a la seva ciutat natal; segons les declaracions de la seva germana Shirley, el cineasta havia contret la malaltia uns deu mesos abans de la seva defunció deguda a una transfusió de sang contaminada.^[2]

Després de la seva mort es van estrenar també el documental ABC da Greve (1990) i Bahia de Todos os Sambas (1996), rodats anys abans.

Filmografia[modifica]

Any	Pel·lícula	Rol
Any	Pel·lícula	Director	Guionista	Productor
1962	Cinco vezes Favela	Sí	Sí	Sí
1964	Maioria Absoluta	Sí	Sí
1965	A Falecida	Sí	Sí
1967	Garota de Ipanema	Sí	Sí	Sí
1967	El ABC del amor			Sí
1969	Nelson Cavaquinho	Sí
1969	América do Sexo	Sí	Sí
1970	A Vingança Dos Doze			Sí
1971	São Bernardo	Sí	Sí
1971	Faustão			Sí
1973	Ecologia	Sí
1973	Megalópolis	Sí
1975	Cantos do Trabalho: Mutirão	Sí
1976	Cantos do Trabalho: Cana-de-açúcar	Sí
	Cantos do Trabalho: Cacau	Sí
	Partido Alto	Sí	Sí
	Que País É Este?	Sí	Sí
1978	Carnaval do Povo	Sí
1981	Eles não Usam Black-Tie	Sí	Sí	Sí
1987	Imagens do Inconsciente	Sí	Sí	Sí
1990	ABC da Greve	Sí
1996	Bahia de Todos os Sambas	Sí

Premis i distincions[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1981^[3]	Gran Premi del Jurat-Menció honorífica	Eles não Usam Black-Tie	Guanyador
	Premi FIPRESCI		Guanyador
	Premi Pasinetti		Guanyador

Referències[modifica]

↑ Reinaldo Cardenuto, « L’écriture de l’histoire dans le cinéma de Leon Hirszman. Un communiste face aux contradictions du mouvement ouvrier (1979-1981) », Cinémas d'Amérique latine, numéro 21, 2013 [1]
↑ Reuters. «Leon Hirszman, 49, Is Dead; A Top Brazilian Film Director» (en inglés), 18-09-1987. [Consulta: 3 juliol 2010].
↑ «Venice Film Festival 1981 (Competition)». letterboxd.com. [Consulta: 29 març 2021].

RAMOS, Fernão & MIRANDA, Luiz Felipe. «Hirszman, Leon». A: Enciclopédia do cinema brasileiro. São Paulo: Senac, 2000.

Enllaços externs[modifica]

Web dedicat a Leon Hirszman

[1] Reinaldo Cardenuto, « L’écriture de l’histoire dans le cinéma de Leon Hirszman. Un communiste face aux contradictions du mouvement ouvrier (1979-1981) », Cinémas d'Amérique latine, numéro 21, 2013 [1]

[2] Reuters. «Leon Hirszman, 49, Is Dead; A Top Brazilian Film Director» (en inglés), 18-09-1987. [Consulta: 3 juliol 2010].

[letterboxd-3] «Venice Film Festival 1981 (Competition)». letterboxd.com. [Consulta: 29 març 2021].

[1]

[2]

[3]