Leonard Schapiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeonard Schapiro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1908 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversity College London
Activitat
OcupacióHistoriador i politòleg
OcupadorLondon School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
The Communist Party of the Soviet Union (1955)
Família
CònjugeIsabel de Madariaga
ParesMax Schapiro, Leah Levine
Premis

Leonard Schapiro (Glasgow, 22 d'abril de 1908 - Londres, 2 de novembre de 1983) va ser un politòleg, historiador i advocat britànic, que va escriure diverses obres la Revolució Russa i la Unió Soviètica.

Biografia[modifica]

Nascut en 1908[1] a la ciutat escocesa de Glasgow,[2][3] en el si d'una família de jueus russos,[4] la seva infància la va viure a l'Imperi Rus,[2][5] que va haver d'abandonar en esclatar la Revolució Russa.[3] En 1943 va contreure matrimoni amb Isabel de Madariaga —filla de l'escriptor i diplomàtic espanyol Salvador de Madariaga—, de qui es va separar en 1960 i va divorciar en 1976.[6] Va morir el 2 de novembre de 1983.[7] Descrit com a liberal[7] i anticomunista,[8] va ser adscrit per Stephen Cohen a una escola «totalitarista» —totalitària en relació al paper del Govern soviètic— dins dels estudis sobre la Unió Soviètica al costat d'altres historiadors com Richard Pipes, Zbigniew Brzezinski, Moshe Lewin o Adam Ulam.[9]

Va ser autor d'obres com The Origin of the Communist Autocracy (Harvard University Press, 1955);[10][11][12] The Communist Party of the Soviet Union (Random House, 1960);[13][2] Rationialism and Nationalism in Russian Nineteenth-Century Political Thought (Yale University Press, 1967);[14][15] Turgenev: his Life and Times (Oxford University Press, 1978), una biografia de l'escriptor Ivan Turguénev;[16] The Russian Revolutions of 1917: The Origins of Modern Communism (Basic Books, 1984);[17] o Russian Studies (Viking, 1987), editats per Ellen Dahrendorf;[18][9] entre altres. També va ser editor d'obres com The USSR and the Future, An Analysis of the New Program of the CPSU (Praeger, 1963);[19] Lenin: The Man, the Theorist, the Leader (Pall Mall Press, 1968), junt amb Peter Reddaway;[20] o The Soviet Worker: Illusion and Realities (St. Martin's Press, 1981), amb Joseph Godson;[21] entre altres.

Referències[modifica]

  1. Gould, 1985, p. 5-7.
  2. 2,0 2,1 2,2 Draper, 1960, p. 57-60.
  3. 3,0 3,1 Nove, 1983, p. 3.
  4. Haslam, 2000, p. 157.
  5. Thompson, 1955, p. 39.
  6. Scott, 2014.
  7. 7,0 7,1 The Editors, 1893.
  8. Marik, 2008, p. 388.
  9. 9,0 9,1 Kelly, 1987.
  10. Kalb, 1955, p. 31.
  11. Crankshaw, 1955, p. 76-79.
  12. Thompson, 1955, p. 38-42.
  13. Briggs i Dressler, 1961, p. 214-223.
  14. Wortman, 1969, p. 409-411.
  15. Shukman, 1969, p. 40.
  16. Waddington, 1979, p. 82-91.
  17. Thurston, 1986, p. 239-242.
  18. Raeff, 1987, p. 132-134.
  19. Gass, 1965, p. 54-57.
  20. MacIntyre, 1968, p. 71-74.
  21. Hollander, 1983, p. 57-61.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]