Les Bonnes femmes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLes Bonnes femmes
Les-bonnes-femmes.jpg
Fitxa
DireccióClaude Chabrol
Protagonistes
Director artísticJean Lavie, Jacques Mély
ProduccióRobert i Raymond Hakim
GuióClaude Chabrol a partir d'una història de Paul Gégauff
MúsicaPierre Jansen i Paul Misraki
FotografiaHenri Decaë Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGisèle Chézeau i Jacques Gaillard
ProductoraParis-Film-Production (Paris), Panitalia (Rome)
DistribuïdorPathé Consortium
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1960
Durada93 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís, Ménagerie du Jardin des Plantes (en) Tradueix, boulevard Beaumarchais (en) Tradueix i Concert Pacra (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053666 Filmaffinity: 767912 Allocine: 7648 Rottentomatoes: m/bonnes_femmes Allmovie: v151620 TCM: 336271 TV.com: movies/les-bonnes-femmes Modifica els identificadors a Wikidata

Les Bonnes femmes és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Chabrol, estrenada el 1960.

Argument[modifica]

Quatre venedores s'avorreixen a la petita botiga d'electrodomèstics del senyor Belin. Quan acaba la feina, busquen l'evasió: Ginette canta d'amagat en un cabaret; Rita intenta casar-se amb un petit burgès avorrit; Jane, quan no flirteja amb el seu soldat, arrossega i es deixa lligar per vells maldestres; Jacqueline somia amb el gran amor. I, després de fixar-se en aquest motorista en bigoti que la segueix, pensa haver trobat el seu príncep blau...[1]

Repartiment[modifica]

Crítiques[modifica]

D'una excel·lent realització tècnica, aquesta pel·lícula delimita amb una lentitud voluntària i penetrant la psicologia d'aquestes quatre noies, el no-res de la seva existència quotidiana, la vanitat de les seves distraccions, el fracàs de la seva investigació de l'amor. Continuació de quadres diversos molt raspallats, escandalosos de veritat. L'aventura de la més atractiva, la més sola d'aquestes heroïnes recorda el drama final de Cabiria. Hi ha d'altra banda, a tota la pel·lícula un lligam amb els temes més estimats per Fellini: festes nocturnes, escenes de cabaret, music-hall, però la nota d'esperança, sempre expressada pel director italià, és aquí absolutament absent.[2]

Referències[modifica]

  1. «Les bonnes femmes». The New York Times.
  2. Répertoire Général des Films 1960, edició Penser-Vrai, dipòsit legal n°691 - 3r trimestre 1960