Les Bonnes femmes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les Bonnes femmes
Les-bonnes-femmes.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Claude Chabrol
Protagonistes
Direcció artística Jean Lavie, Jacques Mély
Producció Robert i Raymond Hakim
Guió Claude Chabrol a partir d'una història de Paul Gégauff
Música Pierre Jansen i Paul Misraki
Fotografia Henri Decaë
Muntatge Gisèle Chézeau i Jacques Gaillard
Productora Paris-Film-Production (Paris), Panitalia (Rome)
Distribuïdora Pathé Consortium
Dades i xifres
País França
Itàlia
Data d'estrena 1960
Durada 93 minuts
Idioma original francès
Lloc de rodatge París, Ménagerie du Jardin des Plantes, boulevard Beaumarchais i Q2991698
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Comèdia dramàtica
Lloc de la narració París
Més informació
IMDB Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity 6.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Les Bonnes femmes és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Chabrol, estrenada el 1960.

Argument[modifica | modifica el codi]

Quatre venedores s'avorreixen a la petita botiga d'electrodomèstics del senyor Belin. Quan acaba la feina, busquen l'evasió: Ginette canta d'amagat en un cabaret; Rita intenta casar-se amb un petit burgès avorrit; Jane, quan no flirteja amb el seu soldat, arrossega i es deixa lligar per vells maldestres; Jacqueline somia amb el gran amor. I, després de fixar-se en aquest motorista en bigoti que la segueix, pensa haver trobat el seu príncep blau...[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

D'una excel·lent realització tècnica, aquesta pel·lícula delimita amb una lentitud voluntària i penetrant la psicologia d'aquestes quatre noies, el no-res de la seva existència quotidiana, la vanitat de les seves distraccions, el fracàs de la seva investigació de l'amor. Continuació de quadres diversos molt raspallats, escandalosos de veritat. L'aventura de la més atractiva, la més sola d'aquestes heroïnes recorda el drama final de Cabiria. Hi ha d'altra banda, a tota la pel·lícula un lligam amb els temes més estimats per Fellini: festes nocturnes, escenes de cabaret, music-hall, però la nota d'esperança, sempre expressada pel director italià, és aquí absolutament absent.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Les bonnes femmes». The New York Times.
  2. Répertoire Général des Films 1960, edició Penser-Vrai, dipòsit legal n°691 - 3r trimestre 1960

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema