Pierre Jansen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPierre Jansen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pierre Georges Cornil Jansen Modifica el valor a Wikidata
28 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Roubaix (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sant Pèire lo Deschausselat e Sant Jan de Porcharessa (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale de Musique de Paris
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAndré Souris Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006143 Allocine: 43173 Allmovie: p95874 TMDB.org: 19085
Musicbrainz: 89c75989-fe3d-464f-99e0-5c472b0c0dc7 Discogs: 1501304 Allmusic: mn0001692298 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Jansen, nascut Pierre Georges Cornil Jansen el 28 de febrer de 1930 a Roubaix[1] i mort el 13 d’agost de 2015 a Sant Pèire lo Deschausselat e Sant Jan de Porcharessa[2] (Ardecha), és un compositor francès de música contemporània i música de cinema. Va ser sobretot el col·laborador oficial de Claude Chabrol per a qui va compondre la música per a diverses pel·lícules.

Biografia[modifica]

Va fer els seus primers estudis musicals al conservatori de Roubaix (piano i harmonia) sota la direcció d'Alfred Desenclos. Estudis de postgrau al Conservatori Reial de Música de Brussel·les (premi de piano i harmonia). Va fer estudis d'escriptura amb André Souris (harmonia, contrapunt, fuga i orquestració).

Des de 1952, va seguir regularment les lliçons d'Olivier Messiaen i va participar a la Ferienkurse für die neue Musik a Darmstadt. El 1958, creació a Darmstadt d'una suite per a piano i 18 instruments que s'interpretarà a París durant un concert del Domaine musical.

El 1960 va abandonar la música d'avantguarda i es va dedicar a la música de cinema. Va col·laborar amb Claude Chabrol de qui es va convertir en el compositor oficial fins al 1980. El director de la Nouvelle Vague va dir sobre Pierre Jansen: «Vaig conèixer un germà en músicaW, mentre que aquest últim descriu la seva trobada amb Chabrol com a «determinant i inesperada».[3] Després va treballar amb Claude Goretta, Francis Girod i Pierre Schoendoerffer. També col·labora per a televisió component música per a Serge Moati i per a Josée Dayan.

El 1985, va compondre per al cinema mut, en col·laboració amb Antoine Duhamel, una vasta partitura per a gran orquestra destinada a acompanyar les imatges de la famosa pel·lícula de David Wark Griffith, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages. Aquesta obra serà creada per l'Orchestre national d'Île-de-France (director Jacques Mercier) i projectada en directe al Théâtre des Amandiers , després al Festival d'Avinyó.

Una versió d'aquesta pel·lícula, recentment restaurada, es va fer l'any 2007. Va requerir una nova adaptació de la partitura. Regravat sota la direcció de Jean Deroyer, es va emetre a Arte. Aquesta versió està disponible en DVD.

A poc a poc abandonant la música de cinema perquè no volia caure “en la facilitat comercial”, després es va dedicar a la seva pròpia obra component concerts.

Va ensenyar orquestració a l'École Normale de Musique de París, així com al Conservatori de París (CNSMDP).

Catàlegs d'obres[modifica]

  • Per a orquestra:
    • una simfonia (1995)
    • Éloge de la consonance (1989)
    • Litanie pour un éden (1993)
    • Concert per piano i orquestra (2006)
    • L’an deux mille, la fin d’un millénaire per cor i orquestra (1999)
    • Suite en duo pour piano et orchestre (orchestration de la Suite pour deux pianos) (1987)
    • Suite duet per a piano i orquestra (orquestració de la Suite per a dos pianos) (1987)
    • Concert per a trompa i orquestra (2014)
  • Per a piano:
    • Primera sonata (1983)
    • Segona sonata (1986-1989)
    • Dotze peces per a piano
    • Entreteniment a quatre mans
    • Suite per a dos pianos (1983)
  • Per a guitarra:
    • Concerto pour guitare et cordes (Bèrben 2006)
    • Évocation d'un Concerto (2006, inédit)
  • Música de cambra:
    • Primer quartet de corda (1980)
    • Segon quartet de corda (1991)
    • Trio per a piano, violí i violoncel (2000)
    • Sonatina per a violí i piano (1977)
    • Fantaisie toccata et rondes, violoncel i piano (1981)
    • Vagabondages pour flûte (do i sol) i piano (2007)
    • Alguns fragments enllaçats per a clarinet baix i arpa
    • Sonata per a violí i piano (2011)
  • Formació diversa:
    • Sphène pour quintette de harpes (1971)
    • Les arborescences pour quintette de cuivres
    • Concert en quintette pour clarinette, violon, violoncelle et piano (1993)
    • Concert del quintet per a clarinet, violí, violoncel i piano (1993)
    • Viatge retro per a flauta saxo alt, arpa, violí, violoncel, celesta i piano
    • Burlesc. Per a flauta, clarinet baix, pistó, trombó, percussió, piano, violí i contrabaix.
  • Música vocal:
    • Sis poemes extrets d'epigrames de Paul Verlaine per a baríton i piano.
    • Quatre-Temps. Per a contralt, narrador i piano (hi ha una versió amb orquestra).

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Télévision[modifica]

Discografia[modifica]

  • L’Œuvre pour piano - Erika Haase, piano (1997, 2CD Triton TRI 331106) — avec des œuvres de Colette Zerah-Jansen, interprétées par elle-même. Premier enregistrement mondial.

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «JANSEN Pierre». lesgensducinema.com.
  2. ↑ «Mort du compositeur Pierre Jansen, fidèle collaborateur de Claude Chabrol.», Le Monde
  3. ↑ Cites de Pierre Jansen en una entrevista concedida a France Musique., France Musique

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jansen&oldid=33251035»