Vés al contingut

Les ciutats invisibles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLes ciutats invisibles
(it) Le città invisibili
(en) Invisible Cities
(fr) Les Villes invisibles Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorItalo Calvino Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Artista de la cobertaRené Magritte Modifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia, 1972 Modifica el valor a Wikidata
EditorialGiulio Einaudi Modifica el valor a Wikidata
Publicat aSarajevo Publishing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereficció històrica i ficció postmoderna Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Premis
NominacionsPremi Nebula a la millor novel·la Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC914835 i 55916736 Modifica el valor a Wikidata

Les ciutats invisibles (en italià: Le città invisibili) és una novel·la de ficció d'Italo Calvino publicada per primer cop el 1972, i traduïda en català per Francesc Sales el 1985. Es tracta d'una obra escrita ja en la maduresa de l'autor considera per alguns la seva obra cabdal. Ha estat traduïda a més de quaranta de llengües, publicada en més de quaranta-sis països. De fet, en català, compta amb diverses edicions.[1]

Argument

[modifica]

Entre la imaginació i allò imaginable, el llibre s'emmarca com una conversa entre l'emperador Khublai Khan, que constantment rep comerciants que vénen a descriure l'estat del seu vast imperi en expansió, i Marco Polo. Aquest llibre és una col·lecció de descripcions de ciutats fantàstiques que són narrades pel cèlebre mercader venecià Marco Polo al rei dels tàrtars. Les descripcions són en realitat petits contes amb temàtiques diverses com a fil conductor. Es parla del desig, la mort o els símbols, entre d'altres. Al llarg de l'obra es troben diferents categories de ciutats; cadascuna d'elles està lligada a una temàtica diferent.[2]

Estructura

[modifica]

La major part del llibre consta de breus poemes en prosa que descriuen 55 ciutats fictícies narrades per Polo, moltes de les quals es poden llegir com a paràboles o meditacions sobre la cultura, la llengua, el temps, la memòria, la mort o la naturalesa general de l'experiència humana. L'obra es divideix en nou capítols estructurats de manera similar. Al principi i fi de cada capítol hi trobem un diàleg entre Marco Polo i Khublai Khan on tots dos exposen les seves idees i inquietuds pel que fa als viatges del primer i la naturalesa de les ciutats que l'últim només coneix a través de relats. Italo Calvino va assenyalar que els diàlegs entre els dos interlocutors van sorgir com a reflexions al seu propi treball en escriure sobre les diverses ciutats. Cada relat comença esmentant una categoria on la ciutat encaixa i li assigna un número consecutiu.[3][4]

Rerefons històric

[modifica]

Les ciutats invisibles deconstrueix un exemple arquetípic del gènere de la literatura de viatges, Els viatges de Marco Polo, que representa el viatge del famós comerciant venecià per Àsia i, en particular, en la Xina de l'Imperi Mongol. El diari de viatge original del segle xiii comparteix amb la novel·la de Calvino els relats breus, sovint fantàstics, de les ciutats que Polo afirmava haver visitat, juntament amb descripcions dels habitants de la ciutat, importacions i exportacions notables i qualsevol conte interessant que Polo podia haver sentit sobre la regió.[5][1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Palermitano, Andrea «Le città invisibili sulle mappe del mondo. Una ricognizione» (en italià). ENTHYMEMA, 25, 24-03-2020, pàg. 295–308. DOI: 10.13130/2037-2426/12092. ISSN: 2037-2426.
  2. Elpis, Bruno. «“Le città invisibili” di Italo Calvino (qlibri)» (en italià), 2016. [Consulta: 7 juny 2022].
  3. Settis, Salvatore. Se Venezia muore. Torino: Einaudi, 2014. ISBN 978-88-06-21826-3. 
  4. Kanekar, Aarati «Designing games: Structure, playability and intelligibility». Proceedings 4th International Space Syntax Symposium London, 2003, pàg. 25.1-25.16.
  5. Swed, Mark. «Review: An inward tour through 'Invisible Cities'» (en anglès americà). Los Angeles Times, 21-10-2013. [Consulta: 7 juny 2022].