Lester Young

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lester Young
Young al Famous Door de Nova York, N.Y., cap al setembre de 1946. Foto de William P. Gottlieb.
Young al Famous Door de Nova York, N.Y., cap al setembre de 1946. Foto de William P. Gottlieb.
Dades biogràfiques i tècniques
Altres noms "Pres" or "Prez"
Naixement 27 d'agost de 1909
Defunció 15 de març de 1959 (als 49 anys)
Gènere(s) Jazz
Ocupació Músic
Instruments saxo tenor, clarinet
Anys en actiu 1933–1959
Discogràfiques Verve

Lester Willis Young (27 d'agost de 1909 – 15 de març de 1959),[1] de sobrenom "Pres" o "Prez", fou un saxofonista tenor de jazz estatunidenc; en algunes ocasions, també clarinetista. Començà a destacar com a membre de l'orquestra de Count Basie i arribà a ser uns dels saxofonistes més influents. Es caracteritzava per un so fresc i l'ús d'harmonies sofisticades, utilitzant "un estil free-floating, volant com una gavina"[2]

Famós pel seu estil introvertit,[3] va inventar o va popularitzar gran part de l'argot hipster que va arribar a anar associat amb aquest tipus de música.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lester Young va néixer a Woodville (Mississipí), i va créixer en el si d'una família de músics. El seu pare, Willis Handy Young, era un respectat mestre, el seu germà Lee Young era un bateria, i diversos altres familiars eren músics professionals. La seva família es va traslladar a Nova Orleans, Louisiana, quan Lester era encara un nen i més tard, anaren a viure a Minneapolis, Minnesota. Encara que a una de petit no sabia qui era el seu pare, més tard va descobrir que el seu pare era un músic i qual el va ensenyar a tocar la trompeta, el violí i la bateria, a més del saxofon.

Lester Young va tocar en la banda de la seva família, coneguda com a Young Family Band,[3] que tocaven en els circuits de vodevil i de carnavals. El 1927, als 18 anys, va deixar la banda de la família perquè es va negar a viatjar al sud dels Estats Units, on les lleis Jim Crow estaven en vigor i la segregació racial regia als establiments públics.[5]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Com a líder[modifica | modifica el codi]

  • Just You, Just Me (1953)

Membre de l'orquestra de Count Basie[modifica | modifica el codi]

Solista[modifica | modifica el codi]

  • The Kansas City Sessions (1938 i 1944) Commodore Records
  • The Master's Touch (1944) – Savoy Records
  • The Complete Aladdin Recordings (1942–7) – la sessió de 1942 de Nat King Cole i música del període de la postguerra
  • Lester Young Trio (1946) – amb Cole un altre cop, i Buddy Rich Verve Records
  • The Complete Savoy Recordings (1944–50)
  • Lester Young Trio (1946) – Verve Records
  • One Night Stand - The Town Hall Concert 1947 – enregistraments en viu
  • Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952) Verve Records
  • Live at Birdland- Lester Young (1953)
  • Pres and Teddy (1956) Verve Records
  • The Jazz Giants '56 (1956) – Verve Records
  • The Complete Lester Young Studio Sessions on Verve – 8-CD (inclou les dues úniques entrevistes a Lester Young)
  • Lester Young in Washington, D.C., 1956 (5 volums), amb el Bill Potts Trio
  • Count Basie – Count Basie at Newport (1957)
  • Going for Myself (1957–1958, pòstumament) amb Harry Edison

Amb Oscar Peterson[modifica | modifica el codi]

  • Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952, Verve)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. findagrave accés el 17 d'octubre de 2010
  2. Deveaux, Scott. Jazz "Essential Listening". Matrix Publishing Services, Inc., 2011, p. 172. ISBN 978-0-393-93563-9 (pbk.). 
  3. 3,0 3,1 Deveaux, Scott. Jazz "Essential Listening". Matrix Publishing Services, Inc., 2011, p. 171. ISBN 978-0-393-93563-9 (pbk.). 
  4. "Russell, Ross (1973). Bird Lives: The High Life and Hard Times of Charlie (Yardbird) Parker. DaCapo Press, p. 186
  5. 24 part "Interview with Lester Young", a la dècada de 1950

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lester Young