Vés al contingut

Lete (filla d'Eris)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeLete

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdaimon
allegorical Greek deity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareEris Modifica el valor a Wikidata
GermansPonos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dominioblit Modifica el valor a Wikidata
Wilhelm Wandschneider - Lete. 1908

Segons la mitologia grega, Lete (en grec antic Λήθη, Lethe), fou una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia, i segons una tradició, mare de les Càrites. Personifica l'oblit. Va donar el seu nom a una font, la Font de l'Oblit, que es trobava a l'Hades, de la qual bevien els morts per oblidar la vida a la terra. Plató es fa ressò d'algunes doctrines filosòfiques sobre la transmigració de les ànimes i explica que abans de tornar a un altre cos, lès ànimes bevien l'aigua d'aquesta font, que els esborrava la memòria del que havien vist als inferns.

Prop de l'oracle de Trofoni, a Lebadia, (Beòcia), hi havia dues fonts on havien de beure els consultants: la Font de l'Oblit (Lete) i la Font de la Memòria (Mnemòsine).[1]

Lete es va convertir en una al·legoria, l'Oblit, germana de la Mort i del Somni. També es pot considerar la personificació del riu Leteu.[2]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 319. ISBN 9788496061972. 
  2. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 20

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 136. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461