Li Ching-Yuen
 Li Ching-Yuen, fotografiat el 1927 a la residència del General Yang Sen  | |
| Nom original | (zh) 李清云 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut Se-chuan (dinastia Qing) |
| Mort | 6 maig 1933 Kaizhou District (Xina) (en)  |
| Causa de mort | Causes naturals (Vellesa ) |
| Dades personals | |
| Religió | Taoisme |
| Activitat | |
| Ocupació | herborista, metge |
Li Ching-Yuen o Li Qingyun (Xinès tradicional: 李清雲; Pinyin: Lǐ Qīngyún; 1677 o 1736 - 6 de maig de 1933) va ser un herbolari, mestre d'arts marcials i assessor tàctic xinès. Ell va constatar haver nascut el 1736, mentre que els registres en suggereixen el 1677. Les dos presumptes hipòtesis de vida de 197 anys i 256 superen amb escreix la confirmació de vida humana més llarga de 122 anys i 164 dies de la dona francesa, Jeanne Calment.
Biografia[modifica]
Li Chin Yuen va néixer, suposadament, el 1677, segons els papers d'identitat que tenia un amic seu i que va ser notificat al New York Times el 6 de maig de 1933, dia en què va morir. En ells apareixia una felicitació a Li pel seu 150è i 200è aniversari.[1] Des de nen va aprendre arts marcials i va viatjar a diferents regions del seu país a recol·lectar herbes medicinals i pedres de coloraines. Després, tota la seva vida va començar la seva ascèptica pràctica d'«alquímia interna» (pràctica consistent a ingerir els ingredients i després fer exercici perquè es barregin bé) en solitari, mentre residia en el temple taoísta de Yu Qing de la muntanya Lao Shan. Devot assidu del taoisme, Li pràcticament va abandonar el dormir per practicar Bu Dao Dan tota la nit durant dècades. Malgrat ser nonagenari, es va rejovenir delicadament mantenint una complexió forta, amb agilitat de moviments, una veu sonora, una ment aguda, i en general robust i cordial.[2]
Era un apotecari expert, va servir com a conseller tàctic militar i instructor d'arts marcials, es va retirar i va passar molt temps a les muntanyes del Tibet, on va seguir recol·lectant herbes medicinals que segons deia l'ajudaven a mantenir-se jove i saludable. A més se sap que tenia les ungles de la seva mà dreta molt llargues, de 15 centímetres.[3]
El 1927, va ser convidat a un palau de la seva regió natal pel general Yang Sen, amic seu, que estava molt interessat per la força i joventut que tenia en Li malgrat la seva avançada edat (250 anys). En la residència d'aquest general li van prendre una foto, l'única existent d'en Li.
El 1930, el professor Wu Chung-Chieh, degà del departament d'educació a la Universitat de Chengdu, va trobar, en els registres Imperials del Govern de la Xina, dues felicitacions de l'emperador per a en Li Ching Yuen del 1827, per al seu 150è aniversari, i una de posterior quan va fer 200 anys.[4] Si aquesta informació és rigorosa seria una prova irrefutable de l'edat de l'home més longeu que ha existit mai.[5][6]
Secret de la longevitat[modifica]
En un article publicat en una pàgina del diari The New York Times s'informava sobre la seva increïble vida i se citava la resposta que tenia Li al secret de la seva llarga vida:[1]
"Mantingues un cor tranquil, asseu-te com una tortuga, camina ràpid com una coloma, i dorm com un gos".
La seva dieta es basava principalment en l'arròs i en el vi d'aquest cereal. També consumia ginseng i una planta poc coneguda, la Centella asiàtica (Hydrocotyl asiàtica). Molts científics de l'època se'n van riure i no li van dedicar atenció, però uns pocs visionaris van anar una mica més enllà. Jules Lepine, bioquímic francès, va trobar un poderós alcaloide d'efectes rejovenidors en les llavors d'aquesta planta.
Els herboristes saben d'un factor de longevitat que posseeix la planta "Vitamina X de la joventut per al cervell i les glàndules endocrines" i també extractes de la planta s'usen per a tractar problemes de circulació i de pell.
Es consumeix en amanida. El suc de les fulles serveix per a la hipertensió arterial; també com a tònic. Un emplastre o cataplasma de fulles s'usa per tractar nafres i úlceres.
Referències sobre el Mestre Li Ching Yuen[modifica]
El Dr. Yang Jwing-Ming, en el seu llibre "Muscle/Tendon Changing and Marrow/Brain Washing Qigong", declara que en Li Ching-Yuen era un herborista xinès expert a Qigong, que va passar la major part de la seva vida a les muntanyes. El 1927, el General Yang Sen (揚森) de l'Exèrcit Nacional Revolucionari, el va convidar a la seva residència a Wann Hsien, província de Sichuan, on va ser presa la fotografia que es mostra en aquest article.[7]
El General xinès Yang Sen va escriure un informe sobre ell, "Una relació objectiva dels 250 Anys de la bona sort de l'home", on es descriu l'aparença de Li Ching Yuen: "Té bona vista i un pas a pas lleuger, en Li fa dos metres d'alçada, té les ungles molt llargues, i una pell rubicunda."[8]
El llibre de Stuart Alve Olson el 2002, "Ensenyaments de Qigong d'un taoista Immortal: Els vuit exercicis essencials del Mestre Li Ching Yuen" ensenya la pràctica dels "Vuit de Brocade de Qigong" après amb el Mestre de tai-txi-txuan T. T. Liang (Liang Tung Tsai), que va aprendre del General Yang Sen.[9]
Segons la llegenda, Li Ching Yuen va ser el creador de la tècnica Jiulong Baguazhang (o els Nou Dragons Baguazhang).
El Mestre taiotista Liu Pai Lin (劉百齡), que va viure a São Paulo, Brasil des del 1975 fins al 2000, tenia en el seu saló de classes una altra fotografia del mestre Li Ching Yuen desconegut a Occident. En aquesta foto el seu rostre és clarament visible, igual que les ungles llargues i arrissades.[10] Mestre Liu l'havia conegut personalment a la Xina, i el va considerar com un dels seus mestres. Ell solia dir que el Mestre Li li va contestar que la pràctica taoista fonamental és aprendre a mantenir el "Buit" (Wuji). Els fill del Mestre Liu, el Mestre Liu Chih Ming, ensenya als 12 Sedes de Qigong al CEMETRAC, tal com li va transmetre el Mestre Li.
Algunes teories diuen que pot haver "trasllat" els rols de pare-fill, fill-nét, el que explica la seva longevitat
Moltes cultures de tot el món, particularment a l'Índia, Tibet i la Xina, parlen que s'aconsegueix una notable longevitat amb adeptes espirituals (ioga i taoista). L'"Autobiografia d'un Yogi" de Yogananda amb l'immortal savi, Babaji i Peter Kelder amb el "L'Antic Secret de la Font de la Joventut", són exemples.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Tortoise-Pigeon-Dog». TIME, 15-05-1933 [Consulta: 28 d’abril 2012]. Arxivat 3 de febrer 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-02-03. [Consulta: 28 abril 2012].
- ↑ Ettington, Martin K. Immortality: A History and How to Guide: Or How to Live to 150 Years and Beyond. Martin Ettington, 2008, p. 43. ISBN 978-1440464935.
- ↑ Liu, Da. Taoist Health Exercise Book. Putnam Publishing Group, 1983.
- ↑ Castleman, Michael; Saul Hendler, Sheldon. The healing herbs: the ultimate guide to the curative power of nature's medicines. Rodale Press, 1991, p. 206. ISBN 978-0878579341.
- ↑ Harris, Timothy. Living to 100 and Beyond. ACTEX Publications, 2009, p. 70. ISBN 978-1566986991.
- ↑ Miami Herald «Living forever». The Evening Independent, 12-10-1929.
- ↑ Jwing-Ming, Yang. Muscle/Tendon Changing and Marrow/Brain Washing Chi Kung: The Secret of Youth. YMAA Publication Centre, 1989. ISBN 0-940871-06-8 [Consulta: 28 abril 2012]. Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
- ↑ Sen, Yang. A Factual Account of the 250 Year-Old Good-Luck Man. Taipei, Taiwan: Chinese and Foreign Literature Storehouse.
- ↑ Olson, Stuart Alve. Qigong Teachings of a Taoist Immortal: The Eight Essential Exercises of Master Li Ching-Yuen. Healing Arts Press, 2002. ISBN 0-89281-945-6.
- ↑ Lin, Liu Pai; Hayashi, Yoshitsugu; Shioda, Kenichi. Taoist Chi Kung Secret Transmission. たま出版, 1995. ISBN 4-88481-426-6.
- ↑ Kelder, Peter. The Ancient Secret of the Fountain of Youth. Bantam Doubleday Dell Publishing Group, 1998. ISBN 0-385-49162-X.
- ↑ Reid, Daniel. The Complete Book of Chinese Health and Healing. Shambhala, 1994. ISBN 1-57062-071-7.
Enllaços externs[modifica]
- Li Ching Yuen obituary as printed in the New York Times.