Li Zicheng
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1606 Mizhi County (Xina) (en)  |
| Mort | 1645 (38/39 anys) Tongcheng County (Xina) (en) |
| Causa de mort | Homicidi |
| Emperador de la Xina dinastia shun | |
| 1644 – 1645 (mort en el càrrec) ← Emperador Chongzhen – Li Zijing (en) → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, líder rebel |
| Família | |
| Família | Dinastia shun |
| Cònjuge | Gao Guiying (en) |
| Fills | Li Cuiwei (en) |
| Germans | Li Zijing (en) |
| Parents | Li Chixin (en) (fill del germà) |
Li Zicheng o Li Tzu-Ch'eng (22 de setembre de 1606, Shaanxi - 1645, Hubei) va ser un líder de rebel·lió que va ocasionar la caiguda de la dinastia Ming (1368-1644).
Va ser un treballador del servei de correus, es va unir a la causa rebel en 1631 després d'una gran fam a la part nord del seu país. En 1644 es va proclamar a si mateix com el primer emperador de la nova dinastia Shun i va marxar sobre Pequín, ciutat que va prendre fàcilment i l'Emperador Chongzhen es va suïcidar en la Ciutat Prohibida.[1] L'abril de 1644, després de prendre Pequín, Li Zicheng va dirigir un exèrcit de 600.000 homes per enfrontar-se a Wu Sangui, el comandant general dels ming; 100.000 soldats guardaven Pas de Shanhai (山海关), pas obligat des del nord-est de la Gran Muralla Xinesa. Shanhaiguan estava localitzat a uns cinquanta quilòmetres al nord-est de Pequín i durant anys les seves defenses van ser les que van mantenir als manxús lluny de la capital. Wu Sangui, atrapat entre dos enemics, va decidir negociar amb els manxús de la dinastia Qing i fer una aliança amb el príncep Dorgon, regent de l'emperador Shunzhi de sis anys, fill de l'emperador Huang-Taiji que havia mort l'any anterior. De forma conjunta, els dos exèrcits van derrotar les forces rebels de Li Zicheng en la Batalla del Pas de Shanhai del 27 de maig de 1644.[2] L'exèrcit Qing va poder així depassar la frontera defensiva tradicional dels Ming i entrar en la vall del Riu Groc gràcies a la col·laboració de Wu Sangui i van conquistar Pequín amb facilitat. Wu Sangui esperava que els manxús acceptessin retirar-se a les seves terres al nord de la Gran Muralla després d'ajudar a la restauració de la dinastia Ming, però el resultat va ser molt diferent. L'Emperador Shunzhi va fer traslladar la cort Qing de Mukden a Pequín[3] Zicheng va fugir al nord, on va ser probablement assassinat pels vilatans. El conflicte va necessitar disset anys més de lluites entre els que estaven al poder, els pretendents i els rebels ming i els manxús van continuar conquistant els territoris que havien estat sota l'autoritat de la caiguda dinastia Ming.
Referències[modifica]
- ↑ Faure, David. Emperor and Ancestor State and Lineage in South China (en anglès). Stanford University Press, 2007, p. 151. ISBN 9780804767934.
- ↑ Hu, Wen. Michael Dillon. Encyclopedia of Chinese History (en anglès). Routledge, 2017, p. 602. ISBN 978-0-415-42699-2.
- ↑ Wakeman, Frederic E. The Great Enterprise The Manchu Reconstruction of Imperial Order in Seventeenth-century China (en anglès). volum 1, 1985, p. 857. ISBN University of California Press.