Wu Sangui

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWu Sangui
Wu Sangui.jpg
 General 

Biografia
Naixement 1612
Gaoyou Tradueix
Mort 2 octubre 1678 (65/66 anys)
Hengyang Tradueix
Causa de mort Disenteria
Família
Cònjuge Empress Zhang Tradueix
Parella Chen Yuanyuan Tradueix
Fill/a
Pare Wu Xiang Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Wu Sangui (Gaoyou, Jiangsu, Xina. 1612 - 12 d'octubre de 1678 a Hengyang, Hunan, Xina [1]) General dels Ming va ser una figura clau en la caiguda de la dinastia Ming i l'establiment per part dels manxús de la dinastia Qing.[2]

Biografia[modifica]

Va succesir al seu para Wu Xiang[2] amb el títol de general. Va ostentar el càrrec de General en Cap i va ser responsable de la defensa de la Gran Muralla en la zona de Shahaiguan.[3]

Quan un dels caps militars dels Ming, Li Zheng va conquerir Pequín i es va autoproclamar emperador, Wu no el va seguir i va demanar el suport dels manxús per derrotar-lo.[3]

Els manxús van aprofitar la situació i la seva entrada a Pequín i d'alguna forma van iniciar la configuració de la nova dinastia Qing.[4]

Wu es va posar a les ordres i servei dels nous senyors que el van gratificar amb un títol de Príncep (fet excepcional per una persona que no pertanyia al clan imperial manxú).[4] Un cop aliat amb els manxús i el vistiplau d'aquests, Wu va conquerir una gran part dels territoris de l'Oest (Shaanxi, Gansu, Sichuan, Hunan i Guizou) que no estaven sota el control dels manxús.[2]

Però el gran poder assolit per Wu va canviar en el moment que la nova dinastia va voler unificar el país, i aquest es va rebel·lar contra els seus aliats, amb l'acció d'autoproclamar- se emperador i creador d'una nova dinastia, els Zhou.[4]

La mort de Wu l'any 1678 va frustrar els seus plans.[2]

Referències[modifica]

  1. «Wu Sangui's death» (en anglès), 12-10-2013. [Consulta: desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Wu Sangui Explained» (en anglès), 12-10-2013. [Consulta: desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Wu Sangui (1612-1678)» (en castellà). [Consulta: desembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013, p. 269. ISBN 978-2-251-41051-7.