Lianbinita
 Lianbinita | |
|---|---|
| Fórmula química | (NH₄)(C₂H₃O₃)(C₂H₄O₃) |
| Localitat tipus | Western end, serralada de Pusch, comtat de Pima, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | minerals orgànics |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 3,9130(1) Å; b = 18,7499(4) Å; c = 10,7214(2) Å; β = 107,444(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2023-016 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Lian |
| Referències | [1] |
La lianbinita és un mineral de la classe dels minerals orgànics.
Característiques[modifica]
La lianbinita és un compost orgànic de fórmula química (NH₄)(C₂H₃O₃)(C₂H₄O₃), sent el quart mineral glicolat trobat fins a la data. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d'abril de 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Químicament es troba relacionada amb la lazaraskeïta, la stanevansita i la jimkrieghita.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu Mineral de la Universitat d'Arizona, a Tucson (Arizona), amb el número de catàleg: 22730, i al projecte RRUFF, amb el número de mostra: r220025.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Western end, a la serralada de Pusch del comtat de Pima (Arizona, Estats Units). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Lianbinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 6 juliol 2023].