Liebauïta
 Liebauïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₃Cu₅Si9O26 |
| Epònim | Friedrich Liebau  |
| Localitat tipus | Nickenicher Weinberg, Nickenich, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DO.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DO.25 |
| Dana | 69.2.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,16 Å; b = 10 Å; c = 19,97 Å; β = 91,56° |
| Color | blau verdós |
| Duresa | 5 a 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,722 nβ = 1,723 nγ = 1,734 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Angle 2V | mesurat: 72°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-040 |
| Símbol | Lie |
| Referències | [1] |
La liebauïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del professor Friedrich Karl Franz Liebau (31 de maig de 1926 - 11 de març de 2011), químic alemany i professor de mineralogia i cristal·lografia a la Universitat Christian-Albrechts de Kiel, Alemanya.
Característiques
[modifica]La liebauïta és un silicat de fórmula química Ca₃Cu₅Si9O26. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liebauïta pertany a «09.DO - Inosilicats amb 7-, 8-, 10-, 12- and 14-cadenes periòdiques» juntament amb els següents minerals: piroxferroïta, piroxmangita, pel·lyïta, nordita-(Ce), nordita-(La), ferronordita-(Ce), manganonordita-(Ce), ferronordita-(La) i alamosita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Nickenicher Weinberg, a la localitat de Nickenich, dins el districte de Mayen-Koblenz de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya). També ha estat descrita a la veïna Nickenicher Sattel, també a Nickenich. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.