Lirone
| Tipus | necked box lutes played with a bow (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-71 |
El lirone (o lira da gamba) és el membre baix de la família de la lira, va ser popular a finals del segle XVI i principis del XVII. És un instrument de corda fregada amb entre 9 i 16 cordes de budell i un mànec amb trasts. Quan es toca, se subjecta entre les cames a la manera d'un violoncel o viola d'arc (da gamba).
S'utilitzava a les òperes i oratoris italians per acompanyar la veu humana, especialment els déus. Com que la lira da gamba no pot tocar la tessitura del baix, hi ha d'haver un instrument baix, com ho són la tiorba, el clavicèmbal o la viola d'arc.
Les fonts descriuen que l'instrument es va utilitzar pel seu so especial, encara que era un instrument imperfecte.
Descripció[modifica]
El Grove Dictionary of Music and Musicians descriu el lirone com una versió més gran de la lira da braccio, que té un diapasó ample similar, un pont pla i una caixa de clavilles amb forma de fulla amb clavilles frontals.[1] El seu pont pla permet tocar acords d'entre tres i cinc notes.
Història[modifica]
El lirone es va utilitzar principalment a Itàlia[2] durant el final del segle XVI i principis del XVII (i particularment en l'època de Claudio Monteverdi) per proporcionar continu, o harmonia per a l'acompanyament de la música vocal. Va ser utilitzat freqüentment a les esglésies catòliques, especialment pels jesuïtes.[3]
Intèrprets[modifica]
Malgrat el ressorgiment de la interpretació d'instruments barrocs durant el segle xx, ben pocs músics toquen el lirone. Els intèrprets més notables de l'instrument inclouen Erin Headley d'Anglaterra, Imke David (Weimar), Claas Harders i Hille Perl d'Alemanya, Annalisa Pappano dels Estats Units, Laura Vaughan d'Austràlia i Paulina van Laarhoven dels Països Baixos.[4][5][6][7]
Vegeu també[modifica]
- Lira da braccio
- Viola d'arc
- Violó, un instrument de contrabaix del viol família
Referències[modifica]
- ↑ «Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. L. Macy (accessed 11 November 2006)». Arxivat de l'original el 16 de maig 2008. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ Pio Stefano. Viol and Lute Makers of Venice. Venezia, Italy: Venice research, 2012, p. 441. ISBN 9788890725203.
- ↑ «Baroque Musical Instruments». Catacoustic Consort. Arxivat de l'original el 19 desembre 2012. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ «Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. L. Macy - Erin Headley, "Lirone"». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ «claas harders - viola da gamba - lirone». Claasharders.de. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Laura Vaughan | Viols and Lirone». Lauravaughan.com. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Log into Facebook». Facebook.com. [Consulta: 19 abril 2021].
Fonts[modifica]
- Erin Headley. "Lirone", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed November 11, 2006), grovemusic.com Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (subscription access).
- John Weretka. "Homer the lironist: P.F. Mola, Art and Music in the Baroque" [1][Enllaç no actiu]
- Imke David "Die sechzehn Saiten der italienischen Lira da gamba", orfeo Verlag, 1999, ISBN 3-9806730-0-6
Enllaços externs[modifica]
- Article
- Foto d'Annalisa Pappano amb un 14-sèrie lirone Arxivat 2016-07-10 a Wayback Machine.
- Fotografia d'un lirone Arxivat 2012-04-24 a Wayback Machine.
- Henner Harders - Lirone fabricant
Escolteu el lirone[modifica]
- Àudio Lirone (la pista 3 inclou l'instrument acompanyat d'un instrument de corda pinçada; les pistes 1, 2, 5, 6, 7 i 10 presenten el lirone en un paper d'acompanyament)
- Àudio Lirone