Llámenme Mike
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alfredo Gurrola |
Protagonistes | |
Producció | José Antonio Chávez |
Guió | Reyes Bercini Jorge Patiño |
Música | Daniel Santos |
Fotografia | Miguel Garzón (en) |
Muntatge | Ángel Camacho Rogelio Zúñiga |
Vestuari | Guadalupe López |
Maquillatge | Victoria Celis |
Productora | Conacite |
Dades i xifres | |
País d'origen | Mèxic |
Estrena | 7 març 1979 |
Durada | 105 min |
Idioma original | castellà |
Color | Eastmancolor |
Descripció | |
Gènere | sàtira política i cinema policíac |
Llámenme Mike és una pel·lícula mexicana que es va començar a rodar en 1978 però no es va estrenar sinó fins a 1979 pel fet que va ser censurada per la seva forta crítica cap a la policia d'aquests anys. «Quina horrible ciutat! Cada vegada més ficheras, més alcohòlics, més jotos. Acabaré amb el vici!»[1] va ser l'eslògan amb el qual va aparèixer el cartell publicitari. La història analitza amb molt humor negre els valors humans de la població mexicana d'aquests anys i la forma en què la seva cultura va sent modificada.[2]
Sinopsi
[modifica]Narra la història de Miguel (Alejandro Parodi), un policia corrupte gens diferent als seus companys i caps qui s'exerceix com a agent de la divisió de drogues de la policia mexicana. La seva labor es veu facilitada gràcies a que ell i els seus col·legues encoratgen el narcotràfic i protegeixen als qui se'ls dona la gana; en una ocasió un carregament de cocaïna és decomissat i desaparegut enfront de la llei sense que ningú ho impedeixi.
A causa d'això últim el cap de l'esquadró exigeix un culpable i Miguel, víctima d'un pacte entre cavallers, acorda lliurar-se amb la promesa que sortirà en sis mesos i els seus amics estaran eternament agraïts.
Una vegada dins Miguel és rebut pels reus que ell mateix va arrestar, amb una golpiza en el bany que el deixa hospitalitzat. Gràcies a una intervenció quirúrgica Miguel canvia de personalitat per a convertir-se en un feroç anticomunista defensor de la família, un personatge de còmic; a causa d'això és enviat al manicomi.
Ja en el manicomi aconsegueix escapar gràcies a l'ajuda d'un altre pacient amb la consigna de descobrir una conspiració comunista; una vegada fora es troba amb els seus antics companys però no els reconeix i «Cridin-me Mike» els demana. A partir d'aquí inicia una persecució plena de perills contra una conjura bolxevic inexistent.[3][4][5]
Repartiment
[modifica]- Sasha Montenegro com Zoila.
- Alejandro Parodi com Miguel/Mike.
- Víctor Alcocer com O'Hara.
- Carlos Cardán com Domínguez.
- José Nájera com el comandant Ornelas.
- Humberto Elizondo com Rampazo.
- Robert Dumont com Leandro.
- Bruno Rey com taxista.
- Juan José Gurrola com "El Rojo".
- Grace Renat com Sonia.
- Jorge Patiño com René.
- Delia Magaña com Mati (mare de Mike).
- Armando Soto la Marina com Chalio.
- Mario Hernández com Chapo.
Recepció
[modifica]Va causar una forta polèmica a causa de la forta crítica que feia i inclusivament la seva estrena va ser retardada. «La pel·lícula per estrenar-se amb el títol de "Llámenme Mike" és en veritat una feroç crítica per a la policia de la capital.»[6]
El director va realitzar el film amb la finalitat de generar un canvi tant al cinema com en la societat. «Aquesta és una comèdia, però porta implícitament un missatge, una crítica a la penetració cultural que ha rebut el nostre país i el nostre poble per part dels EUA»[7]
Premis
[modifica]A la XXIV edició dels Premis Ariel va rebre els següents premis:
- Premi Ariel al millor actor per a Alejandro Parodi.
- Premi Ariel al millor guió original
- Premi Ariel al millor guió adaptat.[8][5]
Referències
[modifica]- ↑ Material de publicitat, trobat a l'arxiu de la Cineteca Nacional amb codi: A-00807. Consultat el 17 d'octubre de 2015
- ↑ Policíacos a la mexicana: Llámenme Mike a correcamara.com
- ↑ Ernesto Diez Martínez. «Llámenme Mike», 02-12-2010. [Consulta: 28 setembre 2019].
- ↑ «Llámenme Mike (1979)». [Consulta: 28 setembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Call Me Mike (1982)». [Consulta: 28 setembre 2019].
- ↑ «Llámenme Mike podría ser prohibida por la DGPyT». , 19-10-1979, p. 1 columna 8 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ Llámenme Mike a cinema22
- ↑ «...llámenme Mike». [Consulta: 28 setembre 2019].