Vés al contingut

Llámenme Mike

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLlámenme Mike
Fitxa
DireccióAlfredo Gurrola
Protagonistes
ProduccióJosé Antonio Chávez
GuióReyes Bercini
Jorge Patiño
MúsicaDaniel Santos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMiguel Garzón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeÁngel Camacho
Rogelio Zúñiga
VestuariGuadalupe López
MaquillatgeVictoria Celis
ProductoraConacite
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 març 1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneresàtira política i cinema policíac Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079480 FilmAffinity: 920843 Letterboxd: call-me-mike TMDB.org: 176891 Modifica el valor a Wikidata

Llámenme Mike és una pel·lícula mexicana que es va començar a rodar en 1978 però no es va estrenar sinó fins a 1979 pel fet que va ser censurada per la seva forta crítica cap a la policia d'aquests anys. «Quina horrible ciutat! Cada vegada més ficheras, més alcohòlics, més jotos. Acabaré amb el vici!»[1] va ser l'eslògan amb el qual va aparèixer el cartell publicitari. La història analitza amb molt humor negre els valors humans de la població mexicana d'aquests anys i la forma en què la seva cultura va sent modificada.[2]

Sinopsi

[modifica]

Narra la història de Miguel (Alejandro Parodi), un policia corrupte gens diferent als seus companys i caps qui s'exerceix com a agent de la divisió de drogues de la policia mexicana. La seva labor es veu facilitada gràcies a que ell i els seus col·legues encoratgen el narcotràfic i protegeixen als qui se'ls dona la gana; en una ocasió un carregament de cocaïna és decomissat i desaparegut enfront de la llei sense que ningú ho impedeixi.

A causa d'això últim el cap de l'esquadró exigeix un culpable i Miguel, víctima d'un pacte entre cavallers, acorda lliurar-se amb la promesa que sortirà en sis mesos i els seus amics estaran eternament agraïts.

Una vegada dins Miguel és rebut pels reus que ell mateix va arrestar, amb una golpiza en el bany que el deixa hospitalitzat. Gràcies a una intervenció quirúrgica Miguel canvia de personalitat per a convertir-se en un feroç anticomunista defensor de la família, un personatge de còmic; a causa d'això és enviat al manicomi.

Ja en el manicomi aconsegueix escapar gràcies a l'ajuda d'un altre pacient amb la consigna de descobrir una conspiració comunista; una vegada fora es troba amb els seus antics companys però no els reconeix i «Cridin-me Mike» els demana. A partir d'aquí inicia una persecució plena de perills contra una conjura bolxevic inexistent.[3][4][5]

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

Va causar una forta polèmica a causa de la forta crítica que feia i inclusivament la seva estrena va ser retardada. «La pel·lícula per estrenar-se amb el títol de "Llámenme Mike" és en veritat una feroç crítica per a la policia de la capital.»[6]

El director va realitzar el film amb la finalitat de generar un canvi tant al cinema com en la societat. «Aquesta és una comèdia, però porta implícitament un missatge, una crítica a la penetració cultural que ha rebut el nostre país i el nostre poble per part dels EUA»[7]

Premis

[modifica]

A la XXIV edició dels Premis Ariel va rebre els següents premis:

Referències

[modifica]
  1. Material de publicitat, trobat a l'arxiu de la Cineteca Nacional amb codi: A-00807. Consultat el 17 d'octubre de 2015
  2. Policíacos a la mexicana: Llámenme Mike a correcamara.com
  3. Ernesto Diez Martínez. «Llámenme Mike», 02-12-2010. [Consulta: 28 setembre 2019].
  4. «Llámenme Mike (1979)». [Consulta: 28 setembre 2019].
  5. 5,0 5,1 «Call Me Mike (1982)». [Consulta: 28 setembre 2019].
  6. «Llámenme Mike podría ser prohibida por la DGPyT». , 19-10-1979, p. 1 columna 8 [Consulta: 17 octubre 2015].
  7. Llámenme Mike a cinema22
  8. «...llámenme Mike». [Consulta: 28 setembre 2019].