Llacuna de Gallocanta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaLlacuna de Gallocanta
Laguna de Gallocanta, Aragon, Spain - endorheic lake.jpg
Tipus Llac, llacuna i Reserva Natural (Spain) Tradueix
Ubicació
País de la conca Espanya
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
 40° 58′ 00″ N, 1° 29′ 50″ O / 40.966666666667°N,1.4972222222222°O / 40.966666666667; -1.4972222222222
Característiques
Altitud 990 m
Profunditat 1,5 m
Dimensions 2.800 (amplada) × 7.700 (longitud) m
Superfície 14,4 km²
Superfície de conca hidrogràfica 543,35 km²
Espai Ramsar
Identificador 655
Mesures i indicadors
Volum 5.000.000 m³
Modifica les dades a Wikidata
Llacuna de Gallocanta

Coord.: 40° 58′ N, 1° 30′ O / 40.967°N,1.500°O / 40.967; -1.500 La Llacuna de Gallocanta és una llacuna d'aigua salada de caràcter endorreic situada al centre del Sistema Ibèric, entre la província de Terol i la província de Saragossa. Amb les seves 6.720 hectàrees de superfície, és la llacuna estepària més gran de la península Ibèrica.[1]

La cubeta o conca endorreica està tancada entre les serres de Santa Cruz i de Pardos al nord, la Serra Menera al sud i la Serra del Caldereros a l'est. Es troba a uns 1.000 metres d'altitud, fa 7,7 km de longitud i 2,8 km d'amplada; amb una fondària màxima d'1,5 m, encara que no sempre està del tot plena i pot arribar a assecar-se completament. Com es troba en una zona de clima mediterrani hi ha períodes de pluja i de secada, la zona té una precipitació mitjana d'uns 500 litres.

A la zona s'hi troben llacunes més menudes com les del Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prat de la Torre) i altres. El conjunt forma una etapa important per al pas de les aus migratòries. La llacuna està declarada com Refugi de Fauna Silvestre, Zona d'Especial Protecció per a les Aus i apareix al Conveni de Ramsar.

Les localitats que envolten la llacuna són: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello i Cuerlas.

  • Fauna:

No hi ha peixos dins la llacuna però sí en els rierols que hi desemboquen. Al segle XVII consta que es pescaven grans quantitats de peixos cosa que fa suposar que la llacuna era molt menys salina que en l'actualitat. Per ser una llacuna salina, té moltes aus, rèptils i amfibis en rierols i basses. També hi ha mamífers en les serralades.

Grus grus

Compta amb unes 220 espècies d'aus, entre elles voltors i àguiles

  • Flora:

La llacuna es troba en un ambient d'estepa mediterrània i amb plantes halòfites amb endemismes i espècies sota protecció com la gramínia Puccinellia pungens, el rar Lythrum flexuosum, i orquidiàcies com Orchis palustris.

Referències[modifica]

  1. * Javier Mendivil Navarro, «Laguna de Gallocanta» (castellà) en Patrimonio Natural Aragonés, 1996-2013

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llacuna de Gallocanta Modifica l'enllaç a Wikidata