Llastarri

Llastarri

Localització
42° 18′ N, 0° 48′ E
CCAA	Catalunya
Comarca	Pallars Jussà
Geografia
Altitud	1.180,2
Identificador descriptiu
Codi postal	22583

El poble abandonat i despoblat de Llastarri pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Entre 1812, a ran de l'aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, Llastarri formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s'uní a Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, els Masos de Tamúrcia i la Torre de Tamúrcia.

Durant el segle XX s'ha produït el despoblament de Llastarri i l'abandonament de les seves cases, les quals han anat caient, de manera que avui dia el poble sencer és un munt de ruïnes.

L'església de Llastarri, dedicada a sant Hilari, havia depès de la parròquia de Sant Llorenç de Casterner de les Olles.

Hi havia hagut el castell de Llastarri, segurament origen del poble, però no en queden restes reconeixibles. Tant l'església com el castell havien estat domini del monestir d'Alaó (el castell, des del 1217).

Etimologia

Segons Joan Coromines (op. cit.), Llastarri és un topònim d'origen basc. L'arrel principal és lasto (palla), que dóna llastó (gramínia semblant a palla seca), amb el sufix -arre/-arri, que es dóna en bastants topònims pirinencs catalans (Ginestarre, Biscarri...), i que aporta la idea de roquissar. Així, doncs, Llastarri seria quelcom com ara el roquissar dels llastons.

Història

Situat a prop del coll de Llastarri, antigament lloc de pas obligat per als que remuntaven la Noguera Ribagorçana per la riba esquerra, atesa la dificultat de travessar l'estret d'Escales, el poble de Llastarri tingué molta importància fins ben entrada l'edat contemporània. Quan es deixà de transitar aquell pas, la decadència de Llastarri fou ràpida. Cal tenir en compte que des de Llastarri es domina perfectament Sopeira i el monestir d'Alaó. Per això aquest monestir s'assegurà de tenir el domini sobre el castell de Llastarri.

El 1831 consta, dins del Corregiment de Talarn, amb 20 habitants i senyoriu del monestir d'Alaó; vers 1900 són esmentats a Llastarri 11 edificis, amb 30 habitants.

Llastarri, amb el nom oficial de Llastarre, fou un dels municipis creats el 1840. El 1845 Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... descriu Llastarri de la manera següent: sis barraques de pedra cobertes amb branques i terra i una petita església, dedicada a sant Hilari, annexa a la de Sopeira. Especifica que els veïns treien l'aigua d'una font que és a més de mitja hora del poble. El terme tenia una extensió de dues hores de nord a sud, i d'una, d'est a oest. El terreny era trencat, aspre, àrid i de mala qualitat, i comprenia uns 52 jornals de terres de conreu, una mica de bosc i molts matolls que serveixen per a llenya. S'hi collia sègol i patates, que era quasi l'únic aliment dels veïns. S'hi criava bestiar oví i cabres, a més d'alguns bous per a llaurar. Hi havia llops i isards. Tanca l'article amb l'esment de 5 veïns (caps de família) i 30 àhimes (habitants).

Bibliografia

• BOIX, Jordi. "La Terreta. Espluga de Serra", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
• BOIX I POCIELLO, Jordi. "Castell de Llastarri", "Sant Hilari de Llastarri" i "Sant Tirs de Llastarri". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
• COROMINES, Joan. "Llastarri". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
• MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
• ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.

Enllaços externs

• Institut Cartogràfic de Catalunya