Llavorre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlavorre

Localització
Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 36′ 34″ N, 1° 09′ 11″ E / 42.60958056°N,1.153075°E / 42.60958056; 1.153075
Població
Total 6 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.399 m
Indicatius
Codi postal 25588
Modifica dades a Wikidata

Llavorre és un poble del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situat a l'extrem sud-oriental de l'antic terme i, en canvi, en una posició central en el terme municipal actual. És el més meridional de tots els pobles d'Unarre, a la dreta del Barranc de Llavorre, a la part baixa, nord-occidental, del Serrat de Bellero. És a migdia de Burgo i al sud-est d'Escalarre.

Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

El poble de Llavorre té l'església parroquial de Sant Miquel i una capella dedicada a Sant Roc. També hi havia hagut el Castell de Llavorre, que pertanyia a la línia defensiva meridional de la Vall d'Àneu.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Llavorre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per un dels dos ètims següents: leor/legor (sec) o labur`` (curt). Coromines planteja dues conjectures, que no resol, per a Llavorre.

Geografia[modifica]

El poble de Llavorre[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • La Caseta
  • Casa Llinatge
  • Casa Luel
  • Casa Magí
  • Casa Magina
  • Casa Maiora
  • Casa Malet
  • Casa Manel de Magí
  • Casa Miquel Farré
  • Casa Miqueló
  • Casa Mig
  • Casa Morona
  • Casa Poblador
  • Casa Prifont
  • Casa Quel
  • La Rectoria
  • Casa Rotui
  • Casa Toni

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Laborre declara[3] 4 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 25 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Llaborre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un coll envoltat d'altes muntanyes. El clima és fred i ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Miquel, servida per un rector ordinari. Una mica distant del poble hi havia l'ermita de Sant Roc, i prop del poble hi havia fonts d'aigües molt fortes. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, i té cap a l'est i sud-oest muntanyes altes amb pins i avets, però també n'hi ha de totalment despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites excel·lents. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 55 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1996.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Antoni Vitort; Joanot de Domenge, Andreu Guera, Bernat Guera i Pere Guera, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Barbal, Maria. «Llavorre». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Llavorre». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]