Llei de beneficis inversos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Llei de beneficis inversos diu que la relació entre beneficis i danys d'un nou medicament tendeix a ser invers a l'esforç comercial de màrqueting per promoure la seva introducció [1]. És a dir, a menor qualitat del medicament o a menor seguretat per al pacient, es requereix més publicitat del medicament.

La Llei de beneficis inversos, enunciada pels nord-americans Howard Brodly i Donald Light, posa en relleu la necessitat d'una investigació comparada de l'efectivitat i d'altres reformes, per millorar la prescripció basada en proves.[2]

Situació[modifica]

La llei es manifesta a través de sis estratègies bàsiques de màrqueting:

  • La reducció dels llindars per al diagnòstic de la malaltia
  • Basar-se en criteris indirectes de valoració
  • Exagerar afirmacions de seguretat
  • Exagerar les pretensions de eficàcia
  • La creació de noves malalties
  • Fomentar usos no aprovats

Conseqüències[modifica]

S'ha de tenir en compte el greu dany que poden fer els nous medicaments, moltes vegades inesperats. Per això a Worst Pill, Best Pill [3] recomanen deixar passar deu anys abans de prescriure els nous fàrmacs, llevat que siguin novetats "salvadores".

Les agències de medicaments, els comitès d'ètica i les organitzacions de seguretat per als pacients s'han de plantejar: [4]

  • L'anàlisi en profunditat dels estudis farmacoterapèutics previs, per descobrir els assaigs clínics que no permeten preveure gravíssims efectes adversos.[5]
  • L'intens màrqueting per promoure l'ús de medicaments amb pitjor relació benefici-mal.[6]
  • Tenir en compte que el mercat podria ser una força contra el millor ús dels medicaments.[7]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Relació benefici-dany

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]