Vés al contingut

Llengües bak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües bak
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües atlàntiques del nord Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
Glottologbakk1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue1244 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües bak són un grup de llengües atlàntiques del Senegal i Guinea Bissau. Les llengües bak són llengües no tonals.

Classificació

[modifica]

Recentment (2010) es va proposar que existia una relació entre les llengües bak i el bijago que prèviament es va considerar una branca aïllada dins del grup atlàntic. L'arbre cladístic proposat és el següent:


 Bak (nuclear) 

Balanta




llengües diola (Jola)



llengües papel





Bijago



Bijago

[modifica]

El bijago és altament divergent. Sapir (1971) va classificar aquesta llengua com una llengua aïllada dins de l'atlàntic occidental. Tanmateix, Segerer va mostrar que això es devia a canvis fonètics prèviament no reconeguts, i que el bijago de fet està emparentat amb les llengües bak. Per exemple, els següents cognats en bijago i joola kasa (una llengua diola) són completament regulars, però no havien estat identificats fins fa poc:

GLOSABijagoJoola Kasa
cap bufu-kow
ull ji-cil

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bak-bijago són:[1]

GLOSSA Bijago Balanta-Ganja Bayot Jola Manjaku-Papel PROTO-BAK-
BIJAGO
GanjaKentohe Bayot
(GNB)
Bayot
(SEN)
BandialGusilayFoñi
(Dyola)
kaasakaronkwatay MakañaPepel
'1'nɔːd-wodafhoːdnɛndon'ɛndon 'jɐnʊɾjanʊrjəkon'jɐnɔjɔːnɔːlhifeːneŋulolɛ̂no-loŋ*
'2'n-som-sibiksibmtɪgˑga'ɪɾɪɡːə 'suːβɐsuːβasigaba'sil̥uβəsusupəkkúsubaŋɨ́tɛpŋ-pugus*
'3'ɲ-ɲɔːkɔ-aːbíkhobmfɜzɪi'feɟi si'fʰəʝisifːəɟisifeːɡiːrsi'həːɟisihəːciːlkíhaːjiŋɨ̀wàdʒɛ̀ntŋ-ɟenʂ*
'4'ya-aɡɛnɛk-tahlaktahliiβɛɪɪ'βɛj sɪ'bɐɣɪɾsɪbːaɣɪrsibaːkiːrsɪ'bɐkɪːsɪpɐːkɪːlkibaːkirŋɨbakɨrŋ-uakr*-bakir
'5'n-deɔkɔ-jíːfʧɪfoɾɔ'ɔɾɔ fʊ'tɔxfʊtɔxfutɔkhʊ'tɔkɪsɐkhutokkaɲɛnk-ɲene*fʊtɔk/
*-ɲene
'6'5 + 1faːj5 + 15 + 15 + 1 5 + 15 + 15 + 15 + 15 + 15 + 1padʒɨpaːɟ*
'7'5 + 2faːjinɡoːda5 + 25 + 25 + 2 5 + 25 + 25 + 25 + 25 + 25 + 2nawuloŋɟand*
'8'5 + 3taːtaːla5 + 35 + 35 + 3 5 + 35 + 35 + 35 + 35 + 35 + 3bakɾɛ̂ŋbakari*
'9'5 + 4-jíntahla5 + 45 + 45 + 4 5 + 45 + 45 + 45 + 45 + 45 + 4kaɲɛ́ŋkalɔŋk-ɲeŋ k-loŋ*
'10'n-ruakɔ-jímːinʧɪːfmɛngʊtˑtɪɛʊ'sɛβɔkɔ ɣʊ'ɲɛnɡʊɲɛnuɲɛnkʊ'ŋɛnŋɐːsʊwɐn
susupək
sumoŋuiɲɛ̂no-diseɲene*

Referències

[modifica]
  1. «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Guillaume Segerer and Florian Lionnet, 2010. "Isolates" in "Atlantic". Presentation at « Language Isolates in Africa », Lyons, Dec. 3–4.
  • (francès) Jacqueline M.C. Thomas et Anne Behaghel, La linguistique africaniste française (en France et en Afrique) : le point de la question en 1980, Paris, SELAF, 1980, 84-30 p. ISBN 2-85297-077-5