Llengües diola

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaLlengües diola
Parlants
3 milions principalment a Casamance
Parlat a Guinea Bissau Guinea Bissau
Senegal Senegal
Gàmbia Gàmbia
Classificació lingüística

Llengües nigerocongoleses

Codis
ISO 639-1 eja
ISO 639-2 eja
ISO 639-3 eja
Glottolog jola1264
Modifica dades a Wikidata

Les llengües diola són un continu dialectal parlat a Senegal (1,2 milions), Gàmbia (1,2 milions) i Guinea Bissau (800.000 parlants). Pertany a la branca bak de la família de les llengües nigerocongoleses.[1]

Llengües[modifica]

Les branques principals del diola propi i en certa mesura del diola central no són mútuament intel·ligibles. Les principals varietats són:

Bayot[modifica]

El bayot, parlat al voltant de Ziguinchor, és gramaticalment diola a part d'un sistema pronominal no diola, però potser la meitat del seu vocabulari no és diola i fins i tot no atlàntic. Podria ser una llengua aïllada amb una relexificació substancial del diola. En qualsevol cas, és clarament diferent de les altres parles diola.

Referències[modifica]

  1. diola nuclear a glottolog.

Bibliografia[modifica]

  • Christian Sina Diatta, Parlons jola - Langue et culture diolas, L'Harmattan, 1998, ISBN 2-7384-7169-2
  • Paul Diédhiou, « L'identité joola en question : La bataille idéologique du MFDC pour l'indépendance ». Édition Karthala, 2011.
  • Pierre-Marie Sambou, Diola Kaasa esuulaalur : Phonologie, morphophonologie et morphologie, Dakar, Université de Dakar, 1979, 211 p. (Thèse de 3è cycle)
  • Pierre-Marie Sambou et J. Lopis, « Le trait atr et ses manifestations en joola et en noon », Bulletin de l'IFAN, 1981, vol. 43, série B, numéro 1/2, p. 203-214
  • Pape Chérif Bétrand Akandijack Bassène, « Histoire authentique de la Casamance ». Édition Injé Ajamaat / La Brochure, 2011.
  • R.P. Édouard Wintz, Dictionnaire français-dyola et dyola-français, précédé d'un essai de grammaire, Elinkine, Paris, 1909, 190 p. (réimprimé en Angleterre, Gregg Press Ltd en 1968)

Enllaços externs[modifica]