Llengües kuki-chin-naga
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes | |
Codis | |
Codi Glottolog | kuki1245 |
Les llengües kuki-chin-naga (també kuki-naga i mizo-kuki-chin) són un grup de llengües tibetobirmanes que d'acord amb alguns autors podrien formar un grup filogenètic (tot i que això està discutit). En la hipòtesi més àmplia el grup englobaria 44 llengües i s'estén per Birmània i el nord-est de l'Índia.
La majoria dels parlants d'aquestes llengües es coneixen com a kukī en assamès i com a chin en birmà; alguns també són anomenats naga, tot i que els mizo (o lushai) també són ètnicament diferents.
Classificació
[modifica]Les llengües kuki-chin i naga són llengües classificades dins del grup tibetobirmà de les llengües llengües sinotibetanes. Clarament el grup kuki-chin és un grup filogenètic, però el conjunt de llengües classificades com "grup naga" no és un grup filogenètic firmament establert i tampoc està evident que les "llengües kuki-chin-naga" constitueixin una branca filogenètica dins del grup tibetobirmà.
Existeix un acord general en que el karbi està relacionat amb llengües austroasiàtiques, encara que resulta molt aberrant dins d'aquesta família. No obstant això, Thurgood (2003) segueix classificant el karbi dins de l'austroasiàtic. La llengua mru en un altre temps classificada com a llengua kuki es troba actualment en el ja esmentat abans grup austroasiàtic.
Bradley (1997)
[modifica]La classificació inicial de les llengües kuki-chin-naga pròpiament dites ha canviat lleugerament des que fossin propostes com a grup fa més d'un segle. En particular l'evidència disponible permet reconèixer un grup kuki-chin i diversos grups que alguns autors relacionen tentativamente amb el kuki-chin. En concret les llengües denominades col·lectivament com "naga" no semblen constituir un grup filognético provat. Bradley exclou un bon nombre de llengües del grup i considera que hi ha relació entre les següents:
Karbi (Mikir): karbi, Amri Kuki-chin Central: Mizo (Lushai), Zyphe, Bawm (Banjogi), Hmar, Hakha (Lai Pawi), Ngawn, Senthang, Tawr, Zotung, Darlong, Pangkhua Septentrional: Falam (Hallam, incl. Laizo, Zahao), Anal, Hrangkhol, Zo (Zou, Zome), Aimol, Biete (Bete), Paite, Siyin (Sizaang), Tedim (Tiddim), Thado, Chiru, Gangte, Kom, Lamkang, Chothe (Old Kuki now Naga), Kharam (Naga), Milhiem, Monsang (Naga), Moyon (Naga), purum (Naga), Tarao (Naga), Ralte, Ranglong, Sakachep, Simte, Vaiphei, Yos Meridional: sho (Asho / Khyang, Bualkhaw, Chinbon, and Shendu), Mara (Lakher), Khumi (Khumi Proper and Khumi Awa), Daai (Nitu), MRO, Mun, Nga la, Welaung (Rawngtu) Bradley (1997) inclou l'meithei.
Burling (1983)
[modifica]La classificació de Burling[1] és més conservadora i no considera provada l'existència d'una branca kuki-chin-naga per a ell les llengües comunament agrupades dintre del kuki-chin-naga pertanyen a diferents grups sinotibetanes la relació necessita ser aclarida:
- Grup Ao: Ao-Chungli, Ao-Mongsen, Yacham-Tengsa, Sangtam (Tukumi), Yimchungrü (Yachumi), Lotha (Lhota).
- Grup Angami-Pochuri: Angami, Chokri, Kheza, Mao (Sopvoma), Pochuri (Sangtam meridional, Rengma oriental), Ntenyi, Meluri (Anyó), Pochuri, Simi / *Sema, Rengma (pròpiament dit).
- Grup zeme: zeme (inters, Kachcha), Mzieme, Liangmai (Kwoireng), Nruanghmei (Rongmei, Kabui), Puiron, Khoirao, Maram.
- Grup Tangkhul: Tangkhul, Maring.
- Grup Mizo-Kuki-Chin, dividit al seu torn en:
- Chin septentrional: Tiddim Chin, Siyin, Thado, Ralte, Paite, Gangte, Pawi, Chiru, Simte.
- Chin central: Mizo (Lushai), Lai / Laizo, Hakha Lai, Zahao, Bawm (Banjogi), Mara (Lakher, Maram).
- Chin meridional: sho, Daai (Nitu), Khyang.
- Kuki: Kom, Aimol, Bete, Hallam, Langrong, Anal, Chothe / Chote / Chawte, Hmar.
- Karbi (també anomenat Arleng o Mikir)
- Meithei / Meitei (prèviament anomenat també Manipuri)
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals comparats en llengües kuki-chin, llengües naga, metei i karbi:
GLOSA llengües kuki-chin llengües ao llengües angami-pochuri llengües zeme llengües tangkhul Meithei Karbi
(Mikir)'1' *kʰat *(ə-)kʰa- *kʰət *(a-)kʰət ə-mə isi '2' *hniʔ *ə-ni(t) *k-ni *k-ni *kʰ-ni ə-ni hi-ni '3' *tʰum *ə-sam *k-san *k-tʰum *k-tʰum ə-húm ke-tʰom '4' *b-li *b-li *b-di *mə-dai *b-li mə-ri pʰ-li '5' *b-ŋa
*r-ŋa*b-ŋa *b-ŋa~
*b-ŋo*me-ŋai *b-ŋa mə-ŋa pʰo '6' *t-ruk
*k-ruk*t-ruk *ʦ-ro *ʦ-ruk *tʰ-ruk tə-ruk tʰ-rok '7' *s-riʔ
*s-giʔ*t-ni(t) *ʦ-ni~
*s-ni*ʦ-nai *s-ni tə-ret 6+1 '8' *k-riat
*t-riat*tiza *t-ʦa *ʦ-ʦat *t-ʦət ni-pan
10-210-2 '9' *t-kua *t-ku *t-ku *ʦ-kiu *t-ko mə-pən
10-110-1 '10' *sʰawm *tərə *t(i)-rə *k-reu *tʰ-ra təra kep~
kre-
Els guions representen segmentacions morfèmiques introduïdes per a mostrar més nítidament les arrels emparentades.
Referències
[modifica]- ↑ «Robbins Burling». Arxivat de l'original el 2018-10-11. [Consulta: 22 juny 2019].
Bibliografia
[modifica]- George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill.
- Thurgood, Graham (2003) "A subgrouping of the Sino-Tibetan languages: The interaction between language contact, change, and inheritance." In G. Thurgood and R. LaPolla, eds., The Sino-Tibetan languages, pp 13–14. London: Routledge.