Llengües sawabantus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües sawabantus
Distribució geogràfica Regions Litoral i del Sud-oest
Família lingüística

Llengües nigerocongoleses

Subdivisions
Duala ethnic groups.png
Codis
ISO 639-2 sawa1251
Modifica dades a Wikidata

Les llengües sawabantus són un subgrup filogenètic de les llengües bantus que comprèn la mayar part de les zones A.20 i A.20 de la classificació de Guthrie, i la mayro part de la zona A.10. D'acord amb Nurse & Philippson (2003), les llengües de les zones A.20 i A.30, deixant a un costat al bubi són un grup filogenètic ben definit. Les llengües demogràficament més important és el duala.

El terme Sawabantu es compon de sawa 'costa' en Duala i ba-ntu 'homes'.

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica | modifica el codi]

Situació[modifica | modifica el codi]

El duala s'usa àmpliament com llengua franca del grup sawa, i és parlat un entès en tota la regió costanera, fins i tot pels parlants de llengües natives no sawabantus com el bassa de Douala i els baboko, els bankon i els magenguba.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Classificació[modifica | modifica el codi]

A part de les llengües dels grups A.20 i A.30, el grup dialectal oroko de l'A.10 semblen estar clarament relacionats i serien part del grup sawabantu.[1]

(A.10) Oroko; (A.20) Kpwe (Mokpwe, Bakweri)-Mboko (Bomboko, Wumboko)–Kole (Bakole), Duala, Su (Isuwu), Bubia (Bobe, Wovea), Limba (Malimba); (A.30) Tanga (Batanga), YasaKombe, Benga

Les llengües A.20 es parlen al voltant de l'estuari del Wouri a la regió anglòfila al voltant del Mont Camerun. Les llengües A.30 es parlen al llarg de les costa atlàntica del sud de Camerun fins a Gabon. Aquests dos grups geogràfics estan clarament emparentats, per exemple el limba (Malimba, A.26) sembla ser parcialment intel·ligible amb el tanga (Batanga, A.32), que ells denominen "malimba antic".[2] L'oroko es parla als departaments de Ndian i Meme en la Regió Sud-oest de Camerun. L'oroko sembla ser especialment proper al kpwe (A.22), amb el qual existiria certa intel·ligibilitat mútua.[3]

El bubi de l'illa de Bioko, inclòs per Guthrie en les llengües A.30 sobre una base geogràfica, tanmateix, no mostra un parentiu especialment proper amb les llengües sawabantus.

No obstant això, altres llengües a part de les llengües manenguba (A.15, excloent el Bafaw-Balong) podrien estar relacionades amb el sawabantu, encara que no se sap amb seguretat perquè estan mal documentades. Aquestes possibles llengües sawabantu són:

Bonkeng i Bafaw-Balong, Nkongho

Caldria una enquesta lingüística per determinar si estan efectivament relacionades amb el sawabantu.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües sawabantus són:[4]

GLOSSA Oroko Duala Batanga Benga PROTO-
SAWABANTU
'1' èjɔ́kɔ́ ewɔ́ yɔ̀ɔ̀kɔ̀ ejɔkɔ *e-wɔ(kɔ)
'2' béˋbɛ́ ɓébǎ ɓéɓà bebale *ɓe-bwadi
'3' béɾàɾó ɓélálo ɓéláálò belalo *ɓe-lalo
'4' béˋné ɓénɛ́j ɓénâì benai *ɓe-nai
'5' bétá ɓétánu ɓétáánò betano *ɓe-taːno
'6' bétá ˋɾíɔ́kɔ́ mutóɓá ǹtóɓà utoba *mu-toba
'7' bétá nà béˋbɛ́ sǎmbá ɛ̀mbwɛ̂dì xɛmbwɛdi *sam-bwadi
'8' béˋbɛ́ béˋsé lɔmbi lɔ̀mbì logwambi
'9' éˋsé ˋjɔ́kɔ́ dibuá dìɓùá ibuwa *dibuwa
'10' ɾóndàɾó ɗôm dʒômù dʒomu *ʤomu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Despite the geographical proximity and linguistic classification of these [A.10] groups, Oroko actually seems to share more similarities with A.20 languages like Duala (Jacquot and Richardson 1956:20–23, Richardson 1955:7–28)" - L. Friesen, Valence change and Oroko verb morphology.
  2. M. Lamberty - A rapid appraisal survey of Malimba in Cameroon
  3. E. Monikang - Phonology of Mokpwe
  4. Bantu Numerals (E. Chan)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.